Introducció
El claustre gòtic del reial monestir cistercenc de Santes Creus, va ser sufragat pels monarques catalans. Així, la reina Blanca d’Anjou hi destinà, abans de la seva mort el 8 de gener de 1310, cinquanta mil sous i, el 8 de gener de 1332, el rei Jaume II el Just, n’afegí cinquanta més. El 13 de setembre de 1313 es posà la primera pedra i el 3 de febrer de 1332, l’abat Pere Alegre i el monjo obrer Guillem Lillet contractaren el lapicida anglès Reinard des Fonoll per al claustre i el refetó. El 19 de novembre altres tres lapicides de l’Espluga de Francolí, Pericó Riera, Ferrer Malet, Berenguer Manresa a més de Bernat Casesnoves, foren contractats per l’esmentat G. de Lillet. El 25 de juny de 1340, Reinard des Fonoll prengué com a aprenent a Guillem de Valòria, veí de La Guardia dels Prats. El 23 d’octubre de 1331, Pere d’Arters, bisbe de Santa Justa de Sardenya beneí una part del claustre, que fou finalment acabat i beneit el dia de sant Benet, l’onze de juliol, de 1341 per l’abat santescreuí, Pau Miró. Tanmateix el 1502 ens consta que treballaren en els calats del claustre Guillem Moreu i Jordi Ternats
Posseeix un esquema rectangular de nou trams per deu, en haver incorporat el corredor de conversos a la part occidental. Els finestrals, seccionats per dos mainells, llevat dels vuit angulars d’un de sol, mostren sobre els capitells riques traceries, molt refetes a les naus de septentrió i de llevant, on observem diferents fases estilístiques. L’amplia varietat iconogràfica esculpida en els capitells, en un o dos nivells, sobretot en els dels pilars, hi diferenciem tres estils. El primer correspon al lapicida britànic, Reinard des Fonoll, que ens deixà el seu retrat en un capitell de l’ala est, sostenint la maceta i el cisell, i que és l’artífex de les imatges de gran format que omplen tot el capitell o fins i tot s’amplien a dos. Un d’anònim i possiblement deixeble del primer, el qual realitzà, tot imitant el seu estil, composicions amb més d’una figura i que requereixen el complement de fullatges; a l’igual que el seu mestre, esculpí la seva imatge en el capitell del pilar immediat, mirant al jardí. Un tercer es mostra més arrelat a la tradició romànica i disposat a mostrar escenes amb al·lusions paisatgístiques, en relleus més baixos, és l’autor del cicle del Gènesis i s’identificà també, al fris del pilar tocant a la porta dels conversos.
Descripció
A l’ala septentrional del claustre, a l’interior del jardí, localitzem el capitell perfilat a la part superior del tambor per l’àbac compost per un càvec de perímetre poligonal sobremuntat per un bordó, i limitat per un astragal sense ornamentació.
La cistella és ocupada per una figura que s’escampa a més d’un capitell, i respon a una representació híbrida composta per cap i bust d’home, a més d’ales, cua, potes i urpes d’ocell. El personatge, un metge realitzant l’uroscòpia, adopta una postura forçada en haver-se d’acomodar al moviment sinusoidal del pilar. L’home, d’expressió serena, imberbe, amb el cabell, treballat acuradament, ondulat i amb grans rulls orientats cap amunt, és cobert per un bonet, propi de la seva professió. Va vestit amb gonella, de coll desbocat i mànigues llargues i estretes, i capellina, amb un graciós plegat acabat en dues corbes concèntriques afrontades. Sosté, amb la mà dreta, una gran botella per a la diagnòsis de l’orina, mentre que amb l’oposada i per sota del recipient esgrimeix una espasa, amb fulla tallada per les dues bandes i mànec encreuat, disposada en sentit horitzontal.
L’ésser humà cobreix amb la capellina l’ocell amb cos robust de grans dimensions, sense cua visible, de fortes potes amb plomes fins al començament dels dits acabats en urpes. Les ales, delicadament treballades, es mostren replegada sobre el cos l’esquerre i desplegada actuant de camper de l’estri urològic, l’altre.
Simbologia
Malgrat la prohibició de sant Bernat, en el segle XII, d’esculpir en els claustres cistercencs éssers monstruosos, comprovem a Santes Creus, com dos segles més tard la regla sofreix un relaxament important i els monjos blancs substituiran les decoracions fitomòrfiques simples, pròpies de l’austeritat cistercenca, per grotescos elements figurats aportant un complicat programa artístic al cenobi i trencant amb l’assossec i quietud que reclama el claustre.
La representació híbrida de l’home i l’àliga atribueix a la professió mèdica, en concret a la d’urologia, algunes de les propietats més destacades d’aquest ocell, com són el valor intrèpid, la rapidesa d’acció, la noblesa heroica o la capacitat de lluita. A aquestes virtuts atorgades per la representació zoomòrfica hi afegim les aportades per l’espasa símbol de força i de domini a més del sentit noble de cavaller que dóna al personatge que la posseeix Així doncs els elements que permeten la identificació de la professió del personatge representat són la botella, emprada, antigament pels metges per a realitzar la uroscòpia o examen físic i químic de l’orina amb finalitats diagnostiques, i el bonet, capaç de guardar el pensament o saber en la seva totalitat, a més de representar un estat social important.
Recordem que ja en l’antiga Grècia va ser el centaure Quiron qui va ensenyar la professió mèdica a Asclepios, seguint, doncs, amb la representació híbrida, a Santes Creus el cavall ha estat substituït per l’àliga.
La síntesis de l’estudi dels elements figuratius ens condueix a identificar el personatge com a un metge laic, d’status social elevat, amb categoria de cavaller com ens indica l’espasa i preparat per a realitzar l’uroscòpia i que compta a més amb notables virtuts i sabiduria.
Maria Joana Virgili Gasol i Josep Serra Valls
Tarragona 14 de maig del 2000
El claustre gòtic del reial monestir cistercenc de Santes Creus, va ser sufragat pels monarques catalans. Així, la reina Blanca d’Anjou hi destinà, abans de la seva mort el 8 de gener de 1310, cinquanta mil sous i, el 8 de gener de 1332, el rei Jaume II el Just, n’afegí cinquanta més. El 13 de setembre de 1313 es posà la primera pedra i el 3 de febrer de 1332, l’abat Pere Alegre i el monjo obrer Guillem Lillet contractaren el lapicida anglès Reinard des Fonoll per al claustre i el refetó. El 19 de novembre altres tres lapicides de l’Espluga de Francolí, Pericó Riera, Ferrer Malet, Berenguer Manresa a més de Bernat Casesnoves, foren contractats per l’esmentat G. de Lillet. El 25 de juny de 1340, Reinard des Fonoll prengué com a aprenent a Guillem de Valòria, veí de La Guardia dels Prats. El 23 d’octubre de 1331, Pere d’Arters, bisbe de Santa Justa de Sardenya beneí una part del claustre, que fou finalment acabat i beneit el dia de sant Benet, l’onze de juliol, de 1341 per l’abat santescreuí, Pau Miró. Tanmateix el 1502 ens consta que treballaren en els calats del claustre Guillem Moreu i Jordi Ternats
Posseeix un esquema rectangular de nou trams per deu, en haver incorporat el corredor de conversos a la part occidental. Els finestrals, seccionats per dos mainells, llevat dels vuit angulars d’un de sol, mostren sobre els capitells riques traceries, molt refetes a les naus de septentrió i de llevant, on observem diferents fases estilístiques. L’amplia varietat iconogràfica esculpida en els capitells, en un o dos nivells, sobretot en els dels pilars, hi diferenciem tres estils. El primer correspon al lapicida britànic, Reinard des Fonoll, que ens deixà el seu retrat en un capitell de l’ala est, sostenint la maceta i el cisell, i que és l’artífex de les imatges de gran format que omplen tot el capitell o fins i tot s’amplien a dos. Un d’anònim i possiblement deixeble del primer, el qual realitzà, tot imitant el seu estil, composicions amb més d’una figura i que requereixen el complement de fullatges; a l’igual que el seu mestre, esculpí la seva imatge en el capitell del pilar immediat, mirant al jardí. Un tercer es mostra més arrelat a la tradició romànica i disposat a mostrar escenes amb al·lusions paisatgístiques, en relleus més baixos, és l’autor del cicle del Gènesis i s’identificà també, al fris del pilar tocant a la porta dels conversos.
Descripció
A l’ala septentrional del claustre, a l’interior del jardí, localitzem el capitell perfilat a la part superior del tambor per l’àbac compost per un càvec de perímetre poligonal sobremuntat per un bordó, i limitat per un astragal sense ornamentació.
La cistella és ocupada per una figura que s’escampa a més d’un capitell, i respon a una representació híbrida composta per cap i bust d’home, a més d’ales, cua, potes i urpes d’ocell. El personatge, un metge realitzant l’uroscòpia, adopta una postura forçada en haver-se d’acomodar al moviment sinusoidal del pilar. L’home, d’expressió serena, imberbe, amb el cabell, treballat acuradament, ondulat i amb grans rulls orientats cap amunt, és cobert per un bonet, propi de la seva professió. Va vestit amb gonella, de coll desbocat i mànigues llargues i estretes, i capellina, amb un graciós plegat acabat en dues corbes concèntriques afrontades. Sosté, amb la mà dreta, una gran botella per a la diagnòsis de l’orina, mentre que amb l’oposada i per sota del recipient esgrimeix una espasa, amb fulla tallada per les dues bandes i mànec encreuat, disposada en sentit horitzontal.
L’ésser humà cobreix amb la capellina l’ocell amb cos robust de grans dimensions, sense cua visible, de fortes potes amb plomes fins al començament dels dits acabats en urpes. Les ales, delicadament treballades, es mostren replegada sobre el cos l’esquerre i desplegada actuant de camper de l’estri urològic, l’altre.
Simbologia
Malgrat la prohibició de sant Bernat, en el segle XII, d’esculpir en els claustres cistercencs éssers monstruosos, comprovem a Santes Creus, com dos segles més tard la regla sofreix un relaxament important i els monjos blancs substituiran les decoracions fitomòrfiques simples, pròpies de l’austeritat cistercenca, per grotescos elements figurats aportant un complicat programa artístic al cenobi i trencant amb l’assossec i quietud que reclama el claustre.
La representació híbrida de l’home i l’àliga atribueix a la professió mèdica, en concret a la d’urologia, algunes de les propietats més destacades d’aquest ocell, com són el valor intrèpid, la rapidesa d’acció, la noblesa heroica o la capacitat de lluita. A aquestes virtuts atorgades per la representació zoomòrfica hi afegim les aportades per l’espasa símbol de força i de domini a més del sentit noble de cavaller que dóna al personatge que la posseeix Així doncs els elements que permeten la identificació de la professió del personatge representat són la botella, emprada, antigament pels metges per a realitzar la uroscòpia o examen físic i químic de l’orina amb finalitats diagnostiques, i el bonet, capaç de guardar el pensament o saber en la seva totalitat, a més de representar un estat social important.
Recordem que ja en l’antiga Grècia va ser el centaure Quiron qui va ensenyar la professió mèdica a Asclepios, seguint, doncs, amb la representació híbrida, a Santes Creus el cavall ha estat substituït per l’àliga.
La síntesis de l’estudi dels elements figuratius ens condueix a identificar el personatge com a un metge laic, d’status social elevat, amb categoria de cavaller com ens indica l’espasa i preparat per a realitzar l’uroscòpia i que compta a més amb notables virtuts i sabiduria.
Maria Joana Virgili Gasol i Josep Serra Valls
Tarragona 14 de maig del 2000
No hay comentarios:
Publicar un comentario