El Modernisme
En el tombant del segle XIX i XX, es difongué per Europa un moviment decoratiu, romàntic i individualista, que es conegué, com a Art Nouveau, Modern Style, Jugendstil, Style Liberty, Sezessionstil, Style 1900, Style Nouille o Modernisme. L’estil inclogué nous procediments artístics i activà la incorporació de motius ornamentals inspirats en la natura, amb preferència per les formes vegetals i florals. Pel que fa a l’arquitectura, arraconà la tendència d’imitar estils anteriors, i introduí una construcció fundada en l’ornamentació. Es caracteritzà pel predomini de la corba sobre la recta, la riquesa i el detallisme de la decoració, l’ús freqüent de motius fitomòrfics, el gust per l’asimetria, l’esteticisme refinat, el dinamisme de les formes, i per la revalorització de les tècniques i dels oficis artesanals manifestada en les peces de pedra picada de difícil estereotomia, en la talla de fustes exòtiques, en els ferros forjats de baranes i reixes, a més dels revestiments de façanes i interiors amb ceràmiques, relleus de terra cuita i mosaics, finestrals amb vidres policroms i complicades cobertes. El triomf universal de l’estil fou sens dubte l’exposició Universal de París del 1900, però la consolidació del Modernisme arquitectònic a Catalunya es degué, sobretot, als arquitectes Antoni Gaudí, Lluís Domènech i Montaner i Josep Puig i Cadafalch.
Els edificis modernistes de Reus
A l’any 1900 la ciutat de Reus va viure l’emergència d’un cert aristocratisme menestral que li permeté impulsar el nou moviment avantguardista, el Modernisme, que es reflectí en l’art, en la literatura i sobretot en l’arquitectura. Les noves construccions, de línies sinuoses i suggerents van aconseguir un acoblament harmònic entre l’estructura, la composició i la decoració en les luxoses vivendes, segones residències, cases de pisos, fàbriques, magatzems, tallers i edificis públics com ara escoles, escorxadors i hospitals.
Així, doncs, si cerquem les obres modernistes reusenques, amb les inicials dels seus propietaris a les façanes i la rosa de la ciutat inserida en els palauets realitzats pels arquitectes Caselles i Domènech, les localitzarem, majoritàriament a l’àrea comercial i de serveis de la ciutat. Tanmateix, aquella nova arquitectura industrial, es concentrà als afores i presenta un estil que respon a la funcionalitat de les construccions i no a un maquillatge estilístic.
Entre les principals obres modernistes de la ciutat considerem les de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, una de les màximes figures del modernisme mundial, que és autor de la casa Navàs, l’Institut Pere Mata i la casa de Pau Font de Rubinat. Juntament amb el seu fill, l’arquitecte Pere Domènech i Roure, realitzà els magatzems Font de Rubinat i de Ramon Vilella a més de la casa Gasull. El col·laborador i destacat deixeble d’en Gaudí, Joan Rubió i Bellver, bastí el Dispensari Antituberculós, la casa Serra, coneguda també com a Quadrada, el mas d’en Perdiu i el xalet Serra.
Pere Caselles i Tarrats, és, però, l’arquitecte que més edificis construí a la ciutat: obrà el Mercat central, les escoles “Prat de la Riba” i “Rubió i Ors”, l’Estació Enològica, el Museu Salvador Vilaseca, l’Escorxador -avui seu de la Universitat Oberta de Catalunya-, el Teatre Circ, l’escala de la Societat Recreativa “El Círcol”, el mas Vilella, avui escola Montsant i les cases: Sardà, del Baró de Llorach, Joan Tarrats, Jaume Segarra, Fransec Sostres, Iglésies, Rull, Homededéu, Anguera, Ciamberlani, Piñol, Totosaus, Tomàs Jordi i Punyed. Dos arquitectes més, J. Batlle i José Lubietas, foren autors de les cases de Tapiró i de Bartolí, respectivament. Sobta, en canvi, l’absència d’obres de l’arquitecte Antoni Gaudí, que malgrat que era fill de Reus mai va treballar a la ciutat, com tampoc ho van fer els seus deixebles Francesc Berenguer i Domènec Sugranyes.
La casa Navàs
La petita botiga de teixits, del matrimoni Joaquim Navàs i Pepa Blasco, fundada el 1848 a la plaça Mercadal, produí uns beneficis econòmics importants que els decidí a obrir, al mateix indret, un nou establiment a l’estil dels que acostumaven a visitar a París. La nova casa va ser encarregada, l’any 1902 i sense cap tipus de restricció pressupostària, al ja famós Lluís Domènech i Montaner, a qui la seva personalitat innovadora i el conjunt de la seva obra arquitectònica, fa que hom se l’inclogui dins d’una estirp privilegiada d’arquitectes que depassen àmpliament el concepte de simples tècnics en construcció per tendir a ser constructors de realitats més extenses.
La casa Navàs combina la gosadia de les formes amb l’enyorament de la fortalesa perduda, on l’idealisme neogòtic no es tanca gens i fins i tot pot semblar un castell encantat, ple de fades i d’onades d’aigua sobrevolades per ocells. La seva personalitat és única i posseeix a més la qualitat de formar part del conjunt porxat de la plaça. Domènech aprofità la seva situació cantonera per experimentar les solucions arquitectòniques i ornamentals que ja havia projectat a la casa Rull i que dominava completament.
La façana principal mira a la plaça i és sostinguda per cinc fines i esveltes columnes on descansen cinc arcs compostos pel fi joc de corbes i contracorbes. Al primer pis les línies sinuoses i suggerents es transformen en elements gòtics, pinacles i llindes carregades de motius fitomòrfics que conformen jardins de pedra i ceràmica, i que ens permeten descobrir els rostres estilitzats de personatges vestits a l’estil de principis de segle. A un nivell superior descobrim, a menor escala, els mateixos arcs de la planta baixa, sobremuntats pel mirador, ple de flors, que exhibeix arcs de ferradura. Tanmateix, una atenta observació ens permet apreciar els danys provocats per una bomba que el 1938 va destruir la torre, el coronament, i la meitat dels vitralls, avui restituïts, mercès a l’ajut de l’Escola-taller “Mas Carandell”.
El repertori naturalista que es revela a l’interior és inesgotable, i s’expressa per mitjà de la ceràmica, el mosaic, la fusteria, el mobiliari, la llum i el color dels vitralls. És també la mostra del punt de trobada entre la menestralia i els vells artesans amb orgull de la seva feina: Martí, de Vila-seca, va forjar els ferros; Tomàs Berguedà va fer els estucats de les parets i les pintures murals; i Hipòlit Montseny es va encarregar de les rajoles de València. El mestre de les arts aplicades, Gaspar Homar, es va ocupar dels mobles i la marqueteria amb fusta noble (roure americà, melis, caoba), s’encarregà també del mosaic ceràmic, amb rajoles que representen l’expedició de Jaume I cap a Mallorca, dels llums de ferro forjat, dels penja-robes, dels llums de llautó amb formes vegetals, dels arrambadors de fusta, de les cadires i, finalment, dibuixà també els motius dels mosaics i dels vitralls (175 metres quadrats) que va realitzar, amb gran mestratge, el vitraller barceloní Jeroni Granell.
Tocada per una llum suau, la casa Navàs és un jardí, un paradís on les fruites i les flors són producte d’una floració primaveral, acolorida i entusiasta.
En el tombant del segle XIX i XX, es difongué per Europa un moviment decoratiu, romàntic i individualista, que es conegué, com a Art Nouveau, Modern Style, Jugendstil, Style Liberty, Sezessionstil, Style 1900, Style Nouille o Modernisme. L’estil inclogué nous procediments artístics i activà la incorporació de motius ornamentals inspirats en la natura, amb preferència per les formes vegetals i florals. Pel que fa a l’arquitectura, arraconà la tendència d’imitar estils anteriors, i introduí una construcció fundada en l’ornamentació. Es caracteritzà pel predomini de la corba sobre la recta, la riquesa i el detallisme de la decoració, l’ús freqüent de motius fitomòrfics, el gust per l’asimetria, l’esteticisme refinat, el dinamisme de les formes, i per la revalorització de les tècniques i dels oficis artesanals manifestada en les peces de pedra picada de difícil estereotomia, en la talla de fustes exòtiques, en els ferros forjats de baranes i reixes, a més dels revestiments de façanes i interiors amb ceràmiques, relleus de terra cuita i mosaics, finestrals amb vidres policroms i complicades cobertes. El triomf universal de l’estil fou sens dubte l’exposició Universal de París del 1900, però la consolidació del Modernisme arquitectònic a Catalunya es degué, sobretot, als arquitectes Antoni Gaudí, Lluís Domènech i Montaner i Josep Puig i Cadafalch.
Els edificis modernistes de Reus
A l’any 1900 la ciutat de Reus va viure l’emergència d’un cert aristocratisme menestral que li permeté impulsar el nou moviment avantguardista, el Modernisme, que es reflectí en l’art, en la literatura i sobretot en l’arquitectura. Les noves construccions, de línies sinuoses i suggerents van aconseguir un acoblament harmònic entre l’estructura, la composició i la decoració en les luxoses vivendes, segones residències, cases de pisos, fàbriques, magatzems, tallers i edificis públics com ara escoles, escorxadors i hospitals.
Així, doncs, si cerquem les obres modernistes reusenques, amb les inicials dels seus propietaris a les façanes i la rosa de la ciutat inserida en els palauets realitzats pels arquitectes Caselles i Domènech, les localitzarem, majoritàriament a l’àrea comercial i de serveis de la ciutat. Tanmateix, aquella nova arquitectura industrial, es concentrà als afores i presenta un estil que respon a la funcionalitat de les construccions i no a un maquillatge estilístic.
Entre les principals obres modernistes de la ciutat considerem les de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, una de les màximes figures del modernisme mundial, que és autor de la casa Navàs, l’Institut Pere Mata i la casa de Pau Font de Rubinat. Juntament amb el seu fill, l’arquitecte Pere Domènech i Roure, realitzà els magatzems Font de Rubinat i de Ramon Vilella a més de la casa Gasull. El col·laborador i destacat deixeble d’en Gaudí, Joan Rubió i Bellver, bastí el Dispensari Antituberculós, la casa Serra, coneguda també com a Quadrada, el mas d’en Perdiu i el xalet Serra.
Pere Caselles i Tarrats, és, però, l’arquitecte que més edificis construí a la ciutat: obrà el Mercat central, les escoles “Prat de la Riba” i “Rubió i Ors”, l’Estació Enològica, el Museu Salvador Vilaseca, l’Escorxador -avui seu de la Universitat Oberta de Catalunya-, el Teatre Circ, l’escala de la Societat Recreativa “El Círcol”, el mas Vilella, avui escola Montsant i les cases: Sardà, del Baró de Llorach, Joan Tarrats, Jaume Segarra, Fransec Sostres, Iglésies, Rull, Homededéu, Anguera, Ciamberlani, Piñol, Totosaus, Tomàs Jordi i Punyed. Dos arquitectes més, J. Batlle i José Lubietas, foren autors de les cases de Tapiró i de Bartolí, respectivament. Sobta, en canvi, l’absència d’obres de l’arquitecte Antoni Gaudí, que malgrat que era fill de Reus mai va treballar a la ciutat, com tampoc ho van fer els seus deixebles Francesc Berenguer i Domènec Sugranyes.
La casa Navàs
La petita botiga de teixits, del matrimoni Joaquim Navàs i Pepa Blasco, fundada el 1848 a la plaça Mercadal, produí uns beneficis econòmics importants que els decidí a obrir, al mateix indret, un nou establiment a l’estil dels que acostumaven a visitar a París. La nova casa va ser encarregada, l’any 1902 i sense cap tipus de restricció pressupostària, al ja famós Lluís Domènech i Montaner, a qui la seva personalitat innovadora i el conjunt de la seva obra arquitectònica, fa que hom se l’inclogui dins d’una estirp privilegiada d’arquitectes que depassen àmpliament el concepte de simples tècnics en construcció per tendir a ser constructors de realitats més extenses.
La casa Navàs combina la gosadia de les formes amb l’enyorament de la fortalesa perduda, on l’idealisme neogòtic no es tanca gens i fins i tot pot semblar un castell encantat, ple de fades i d’onades d’aigua sobrevolades per ocells. La seva personalitat és única i posseeix a més la qualitat de formar part del conjunt porxat de la plaça. Domènech aprofità la seva situació cantonera per experimentar les solucions arquitectòniques i ornamentals que ja havia projectat a la casa Rull i que dominava completament.
La façana principal mira a la plaça i és sostinguda per cinc fines i esveltes columnes on descansen cinc arcs compostos pel fi joc de corbes i contracorbes. Al primer pis les línies sinuoses i suggerents es transformen en elements gòtics, pinacles i llindes carregades de motius fitomòrfics que conformen jardins de pedra i ceràmica, i que ens permeten descobrir els rostres estilitzats de personatges vestits a l’estil de principis de segle. A un nivell superior descobrim, a menor escala, els mateixos arcs de la planta baixa, sobremuntats pel mirador, ple de flors, que exhibeix arcs de ferradura. Tanmateix, una atenta observació ens permet apreciar els danys provocats per una bomba que el 1938 va destruir la torre, el coronament, i la meitat dels vitralls, avui restituïts, mercès a l’ajut de l’Escola-taller “Mas Carandell”.
El repertori naturalista que es revela a l’interior és inesgotable, i s’expressa per mitjà de la ceràmica, el mosaic, la fusteria, el mobiliari, la llum i el color dels vitralls. És també la mostra del punt de trobada entre la menestralia i els vells artesans amb orgull de la seva feina: Martí, de Vila-seca, va forjar els ferros; Tomàs Berguedà va fer els estucats de les parets i les pintures murals; i Hipòlit Montseny es va encarregar de les rajoles de València. El mestre de les arts aplicades, Gaspar Homar, es va ocupar dels mobles i la marqueteria amb fusta noble (roure americà, melis, caoba), s’encarregà també del mosaic ceràmic, amb rajoles que representen l’expedició de Jaume I cap a Mallorca, dels llums de ferro forjat, dels penja-robes, dels llums de llautó amb formes vegetals, dels arrambadors de fusta, de les cadires i, finalment, dibuixà també els motius dels mosaics i dels vitralls (175 metres quadrats) que va realitzar, amb gran mestratge, el vitraller barceloní Jeroni Granell.
Tocada per una llum suau, la casa Navàs és un jardí, un paradís on les fruites i les flors són producte d’una floració primaveral, acolorida i entusiasta.
M Joana Virgili Gasol i Josep Serra Valls
