NOVES APORTACIONS DOCUMENTALS SOBRE EL MESTRE PERRIS D'AUSTRI
I LA CAPELLA DE L'ASSUMPCIO DE LA VERGE DEL MONESTIR DE SANTES CREUS
Prosseguint la nostra investigació sobre les manifestacions artístiques de la segona meitat del segle XVI al monestir de San-tes Creus, hem trobat un contracte que ens aporta noves dades pertanyents a la Capella de l'Assumpta,d'una manera especial a l'activitat de l'escultor cinccentista Perris d'Austri,activitat que ja havíem donat a conèixer en un treball anterior, per tal de confrontar el pergamí que contenia l'àpoca del mestre amb el corresponent manual notarial. En aquesta informació documental, hi afegim una àpoca del mestre serraller de Tarragona Pau Soler, el qual realitzà la reixa, i una altra del pintor de Cervera, establert al Pont d'Armentera, Cristòfol Alegret, autor del daurat i la pintura del sepulcre de la Verge i de part de l'esmentada capella.
CONSTRUCCIO DE LA CAPELLA DE L'ASSUMPCIO DE LA VERGE
A L'art santescreuí en temps de l'abat Jeroni Contijoc (1560-1593)([1]), estudiàrem un inventari de sagristia del 1574([2]), que feia referència a un altre del 1562. Aquell reflectia la intervenció dels marmessors de la senyora Magdalena Valls de Salbà (traspassada el 21 de setembre del 1559)([3]), als quals fou encarregada la construcció d'una capella([4]).
L'obra fou confiada al mestre de cases tarragoní Pau Miró, de renom Martí. El 2 de juliol del 1563, Martí cobrà trenta-sis lliures barceloneses "totius unius sacelli seu capellae Sancti Sepulcri Assumptionis Beate Virginis Marie in ecclesia maiori presentis monasterii Sanctarum Crucum, in eo videliçet loco ubi capella seu altare Sanctorum Martini et Nicolai esse solebat", per la seva feina realitzada amb ajudants, a preu fet([5]). En un manual notarial de Damià Gili (anys 1543-1555)([6]) és citat, al costat de Gerard Canargo, com a mestre de cases habitant de Ta-rragona. Sabem que el 12 de desembre del 1562, el mestre de cases tarragoní Pere Castellar i la seva muller Eulàlia havien venut al també mestre de cases de Tarragona Pere Mateu i a la seva dona Tecla una casa situada al cap inferior del carrer d'en Garnada, la qual limitava d'un costat amb la del mestre de cases Pau Miró (abans pertanyent a Joan Martí)([7]). El 19 d'octubre del 1568, el mestre de cases Martí Miró (pare de Pau)([8]) i la seva muller Magdalena venen un censal de cent lliures (carregat sobre la casa situada al carrer de Natzaret) al clergue llec Antoni Miró de renom Martí, igualment fiull seu([9]). Aquest els haurà de retornar anualment cent sous([10]). Consten com a fiadors principals: Jaume Pallarès -dit "dels Pins", ortolà-, Juan Miró([11]) i Pere Castellar -mestres de cases-, Francesc Andreu -o "de la castellana"- i Elisabet, la vídua de Pau Miró([12]). La presència de la darrera ens dóna a conèixer que el seu marit degué morir entre els anys 1563, en què el trobem a Santes Creus i el 1567. Finalment, el 30 de maig del 1575, Martí Miró, que segurament ja havia enviudat, davant la seva avançada edat que l'impedia de seguir practicant el seu ofici decideix de fer donació "inter vivos" de cinquanta lliures al seu fill Joan, per tal que es faci càrrec d'ell([13]). Cal deduir que Pau era l'hereu i que, a la seva mort, ho foren els seus fills, els quals haurien de fer efectiva l'esmentada donació monetària al seu oncle, un cop traspassat l'avi. La categoría professional que degué atènyer la família Miró resta palesa en les diverses al×lusions documentals, en relació a edificis de les comarques tarragonines per dirigir obres o visurar-les. Així, el 14 de gener del 1582, el mestre Martí([14]) (Pau ?, nét de Martí Miró i fill de Pau) és cridat al monestir dels Caputxins de Valls, per tal que hi estudiï la construcció d'una cisterna, atés que n'está enllestint una altra a Alió (Vegeu doc. núm. 5). Cap el 1585, és esmentat com a "Mestre Martí, mestre de la sglésia" de Santa Maria de Montblanch. Segons Jaume Felip, de qui extraiem aquesta notícia, morí el mateix any, essent substituït per Pau Martí Miró (el fill de l'anterior i per tant, el besnét de Martí), "lapicida" i "mestre de la sglésia", del 1586 al 1587([15]).
La transformació de l'antiga capella dels Sants Nicolau i Mar-tí de l'interior de l'església, o de l'"armarium" o biblioteca dels llibres utilitzats al Capítol, situat a la galeria oriental del claustre, tocant a la Sala Capitular([16]), degué enllestir-se amb força rapidesa, ja que l'any anterior, l'inventari abans indicat solament afirma que l'emplaçament de l'originària capella dels Sants Nicolau i Martí era buit. A continuació, precedit d'una A (indicadora de la revisió posterior), un paràgraf descriu l'espai refet amb guix i rajola([17]). Un gran portal amb una reixa tancada amb un pany dóna accés a l'altar dels Sants a què hem fet al.lusió. L'estructura es completa amb "claravoyes, revoltons, claus, amb molta massoneria de dins y de fora."
CONTRACTE DEL GRUP DEL SANT SEPULCRE
En un manual notarial de Lluís Noet([18]) hem localitzat la capi-tulació establerta entre l'abat Contijoc, el sagristà major Gabriel Mestre i el prior Pere Isern([19]) i el "mestre Perris de Austri, ymaginayre de la terra de França, ara habitant de la ciutat de Tarragona" relativa als personatges del Sant Sepulcre i a "l'ànima de Nostra Senyora ab quatre angelets".
S'especifica que el conjunt està destinat a la capella de l'Assumpció "fahedora"([20]) en l'església([21]). El primer punt recorda que la benefactora ha estat enterrada a la capella que ha costejat([22]). Per complir la seva voluntat de col.locar al seu interior el Sant Sepulcre de l'Assumpció de Nostra Senyora, els marmessors recorren al mestre citat. Aquest haurà de fer i assentar onze personatges o imatges: la Verge, dos apòstols de vuit pams i vuit de quatre([23]). Haurà d'esculpir igualment la pujada al cel de la Verge([24]).
Quant al material, l'artista haurà d'extreure ell mateix blocs del millor alabastre que trobi a la pedrera situada entre Sarral i Pira. Els costos de transport (bastaixos i carreters) aniran a compte seu. El monestir s'obliga de donar-los menjar i beure, a l'igual que al mestre i a un o dos mossos. L'escultor i els a-judants que requereixi comptaran a més amb una cambra mentre duri l'obra.
Resten anotades algunes particularitats iconogràfiques a res-pectar, junt amb les "robes i ornaments".
En primer lloc, Sant Pere ha de dur un salpasser([25]). A la capella, hem cregut identificar-lo amb el segon apòstol començant per l'esquerra, el qual aguanta un llibre i manté el braç dret aixe-cat (per l'acció d'aspergir). Quant al cap, és possible que sigui el que s'aplicà erròniament a la figura traslladada a l'angle nord-est del segon claustre([26]).
El distintiu de Sant Joan ha de ser la palma i el d'algunes de les imatges restants novament el llibre. El deixeble predilecte de Jesús ja fou reconegut per nosaltres en el setè personatge del grup de la Dormició, pels seus cabells de rulls rossos, amb una mà sobre el pit i el braç alçat. Respecte a l'altra indicació, hem de recordar que, en una sala destinada a magatzem, vàrem descobrir dues mans amb un llibre, atribuïbles segurament a Sant Pere.
Al llit de la Verge, s'hi ha de distingir un coixí i a la franja existent entre aquell i l'altar s'hi tallaran tres escuts; dos amb les armes familiars de Magdalena Valls de Salbà i el del mig amb la creu de doble travesser del monestir. No obstant això, l'heràldica fou substituïda per la inscripció "ASSVMPTA EST (seguit de l'anagrama de Maria) IN CELVM"([27]).
Perris d'Austri es compromet a no interrompre l'obra que ha de deixar acabada com a màxim dins un any i mig, a comptar des de la propera festa de Nadal (a mitjan 1563)([28]). El salari assig-nat ascendeix a 150 lliures barceloneses, que inclouen els possibles pagaments satisfets als ajudants. Seran abonades en tres da-tes: en començar a extreure l'alabastre, a la meitat de l'obra i quan sigui assentada i visurada. Després de les dues primeres Perris d'Austri haurà de comprometre's a deixar resolta la continuació del seu treball, en cas de mort o de possibles impediments (confiant-la a un ajudant?).
En concloure's l'encàrrec podran ser cridats dos mestres escultors, un per part del monestir i l'altre per la del propi mestre perquè en jutgin la qualitat. L'imcompliment de qualsevol de les disposicions acceptades serà penat amb cinquanta lliures.
Actuen com a testimonis: Arnau Çalafrancha, conegut com a Mar-roch, familiar o fàmul([29]); Joan Domingo, pagès de Gramuntell([30]), i els monjos Joan Roig i Joan Soler, bosser.
Un cop exposat el contingut del document que aportem, volem destacar una sèrie de punts que considerem d'interès.
En primer terme, ens revela l'origen francès del mestre imagi-naire actiu a Catalunya a partir del 1543. D'altra banda, ens confirma que, a més de ser l'autor del grup de la Dormició, se li deu la placa llavorada amb el tema de l'Assumpció.
També resulta curiós d'esbrinar la procedència del material -el famós alabastre de Sarral- i de comprovar que fou l'escultor en persona l'encarregat de la seva obtenció i el trasllat al mo-nestir.
Una altra nota a subratllar és el coneixement de l'inici del conjunt escultòric, del qual fins ara només sabíem la data corresponent al darrer pagament, el 27 de desembre del 1569, per bé que comptàvem amb l'àpoca del mestre de cases que realitzà l'obra de la capella (2 de juliol del 1563). La notable diferèn-cia cronològica en relació amb el termini pactat sembla deguda a l'incompliment per part del monestir més que no pas per la de l'artista.
REALITZACIO DE LA REIXA DE TANCAMENT
Tal com ja hem exposat al paràgraf al.lusiu a la construcció, la capella fou closa amb una reixa de ferro, proveïda d'un pany i de tres claus. En un Llibre de notes (segurament del notari Lluís Noet) hem descobert una àpoca de l'artesà que la va fer. El 9 de gener del 1565, Pau Soler, amb casa i taller a Tarragona, afirma haver cobrat les setanta lliures acordades pel conjunt, amb la seva corresponent porta. Especifica que el pes del mate-rial ascendia a 6 quintars, 3 roves i 3 lliures, és a dir un to-tal de 705 lliures (uns 282 kg) i que el preu del ferro forjat estava fixat en 2 sous la lliura. Un cop més el document parla de la capella de l'interior de l'església major, la qual cosa no s'adequa amb la realitat actual. Així mateix, sorprèn que hom esmenti reixa i porta, quan a l'antic armarium solament caldria aplicar-hi la segona per adaptar-se a l'obertura de mig punt (de 2,80 m d'alçada per 1,38 m d'ample). En canvi, si considerem la possibilitat que la capella ocupés el lloc d'una de les que es troben a la capçalera (una de les dues del costat de l'Epístola, tocant a la Torre de les Hores?), l'espai a tancar seria d'uns 7,20 m d'alçada per uns 4 m d'amplària. Si es produí un trasllat posterior potser s'explicaria per la col.locació d'un nou altar de grans proporcions, en arribar el segle XVIII.
DECORACIO PICTORICA DE LA CAPELLA
Al paràgraf de l'inventari de sagristia del 22 de gener del 1574, dedicat a la capella novament construïda, hom precisa que el conjunt escultòric del Sepulcre de Nostra Senyora i el relleu de l'Assumpció estaven daurats, encarnats i pintats. A més sabem que a un costat de l'estança hi havia unes cortines en "trompe-l'oeil", amb les armes de l'abat Contijoc([31]), i que dues taules a l'oli amb Sant Martí i Sant Nicolau conservaven el record de la primitiva doble advocació. Si bé en aquell document no constava l'artista que executà l'ornamentació pictòrica, quan es transfor-mà l'oratori costejat per Magdalena Salvà, un altre, inclòs en un Llibre de Notes (1562-1565) procedent del Pont d'Armentera?([32]), en temps del rector Anton Picayre, ens n'ha lliurat finalment la identitat. Es tracta d'una àpoca de Cristòfol Alegret, pintor de Cervera, en la qual reconeix haver rebut les cinquanta lliures acordades pel daurat i pintura del Sepulcre de Nostra Senyora i de part de la capella. Va percebre la quantitat expressada en tres pagues: dotze lliures, de mans de l'apotecari barceloní Francesc Joan; vint-i-quatre per mitjà del monjo Jaume Ortiz, rector de Conesa, i les catorze restants foren satisfetes pel propi abat Jeroni Contijoc, en qualitat de marmessor principal de Magdalena Salbà([33]). Figuren com a testimonis, el batlle del Pont d'Armentera Joan Teixidor, el sombrerer Pere Fonoll i el moliner de Sarral, Pere Company.
Malgrat que l'obra comentada no degué ésser gaire reeixida, tal com ho proven les escasses restes subsistents, la presència d'un membre de la família Alegret a Santes Creus ens faria sospitar que s'hi traslladà juntament amb algun parent, amb qui devia col.laborar. Sortosament, hem pogut confirmar aquesta hipòtesi amb la troballa de l'actuació, com a testimonis d'una acta notarial dels germans Pere Benet i Cristòfol Alegret, el 19 d'agost del 1568([34]). La nissaga dels Alegret ja comença segurament el se-gle XIV amb Pere, continua al final del segle XV amb un altre Pere, dit "de Canillo" (doc. a partir del 1491 i mort el 1541), mullerat amb Simona([35]) (pintor de retaules; en féu per a Cervera i un per a la Seu de Manresa, i penons), el qual s'associà amb Joanot Pau Guardiola i Antoni Ortiu, de Saragossa, seguit pel seu fill adoptiu Pere, "el Moliner", mort el 1579 -pintor i daurador, a qui s'atribueix la taula de Sant Joan Evangelista i Sant Eloi (ca. 1543) de Santa Maria de Cervera- i el fill d'aquest, Pere Benet, autor de taules de Cervera i de les ventalles de l'orgue de Santa Maria del Mar de Barcelona([36]), les quals contractà precisament amb el seu germà Cristòfol([37]). Conjuntament, hom els deu també la taula dels Sants Metges (1573), i els atribueix la dels Miracles de Jesús, ambdues avui al Museu Comarcal de Cervera([38]). Tot i que actualment ignorem l'existència d'altres obres seves al Monestir, ha resultat força satisfactori poder ampliar la nòmina d'artistes actius a Santes Creus, durant el segle XVI.
DOCUMENTS
Doc. núm. 1
1561, novembre, 20. Santes Creus.
Contracte establert entre els marmessors de Magdalena Valls, vídua de Salvà -l'abat Jeroni Contijoc, el sagristà major Gabriel Mestre i el prior Pere Isern- i el mestre imaginaire francès Perris d'Austri, habitant de Tarragona, sobre el grup escultòric del Sepulcre de l'Assumpció de Nostra Senyora.
A.H.N., Manual Notarial de Lluís Noet, Secció Clericat Regular, Santes Creus, 13864.
fol. 156 v.
"Capitulatió per la obra dels personatges del Sanct Sepulcre per a la capella de la Assumptió de Nostra Senyora, instituït per la senyora Magdalena Çalbana Valls.
En nom de Nostre Senyor Déu Jesuchrist sia y de la gloriosa Verge Maria mare sua.
Capitulatió feta, concordada e fermada per y entre lo molt reverent senyor don frare Hierònym Contijoch, Abbat del monastir de Sanctes Creus, de l'orde de Çistells e los venerables frare Gabriel Mestre, monje y sacristà major e frare Pere Isern, monje y prior de dit monestir e, per rahó de dits officis, marmessors y exequtors de l'últim testament y pia voluntat de la magnífica senyora Çalbana Valls, quon-dam de Barcelona, en lo present monestir sepultada, en dits noms de una part y lo honorable mestre Perris de Austri, ymaginayre de la terra de França, ara habitant en la ciutat de Tarragona, de la part altra, sobre lo sepulcre de la As-sumptió de la Verge Maria, fahedor novament dins la capella, sots dita invocatió en la sglésia del present monestir de Sanctes Creus, fahedora com se segueix.
Et primo, los dits molt reverent senyor don Abbat e fra Gabriel Mestre, sacristà major y frare Pere Isern, prior del present monastir, com a marmessors susdits, segons conste en lo últim testament de dita senyora Magdalena Çalbana Valls, quondam fet en dit monestir.
Attès que dita deffuncta en dit son testament se és dexada en lo present monestir y en aquell ha manat fer una capella e en aquella lo Sanct Sepulcre de la Assumptió de Nostra Senyora, de béns seus y que dita deffuncta sie sepultada en dita capella,per ço exequivit dit testament y volent entendrer en dita fabricatió de la capella y sepulcre donen a fer lo dit sepulcre a dit mestre Perris de Austri.
Item lo dit mestre Perris de Austri, imaginayre, promet que farà y assentarà en la dita capella lo dit sepulcre ab onze personatges e o imantges, ço és la imange de la Verge Maria y dos apòstols de vuyt pams de llarch, ab ses robes y ornaments conforme a les figures y los vuyt imatges o apòstols restants de quatre pams.
Item dit mestre Perris promet farà la ànima de Nostra Senyora ab quatre angelets."
fol. 157
"Item dit mestre Perris sie tengut e promet que lo dit sepulcre y imatges farà y han de ésser de bon alabastre del millor que serà en la pedrera entre Çarreal y Pira.
Item la image de Sanct Pere tenirà e ha de tenir son salpasser y la imange de Sanct Joan sa palma y algunes de les images algun libre en las mans y lo lit de Nostra Senyo-ra sia ab son coixí y entre Nostra Senyora y lo altar ha de fer tres scuts ab les armes de la dita deffuncta senyora Çalbana Valls y lo scut d'en mig sie lo del monestir: una creu.
Item dit mestre Perris sie tengut y se obligue en arrencar las pedras de alabastre y aquellas apportar al pre-sent monestir e obrar y assentar tota la dita obra, perso-natges e sepulcre a totas ses costes, exceptat que als carreters y als qui portaran la pedra lo present monestir los donarà assí en lo present monestir de menjar y beure y al dit mestre Perris e a un moço o dos moços, tostemps que fa-ran dita obra en lo dit monastir, lo monastir los donarà de menjar y beurer de franch e una cambra per estar tant com faran dita obra.
Item promet que comenssant dita obra no la dexarà fins que sie acabada.
Item per llur salari y stipendi haurà lo dit mestre Perris de Austri y dits senyor Abbat e sacristà y prior li prometten pagar per dita obra e sepulcre cent sinquanta lliures moneda Barchinona, franques e quíties, de les quals pagarà son moço o moços o jòvens si'n volrà tenir per despetxar la dita obra, les quals cent sinquanta lliures li prometen pagar en tres iguals pagues: la primera tantost que comenssarà arrencar dita pedra alebastre, la segona paga quant serà feta la meytat de la dita obra del sepulcre e imatges, la terçera y últimma quant sia acabada de assentar dita obra del dit sepulcre y jutjada si se haurà de judicar.
Item dit mestre Perris de Austri promet que, a la pri-mera y segona pagua que li donaran dels dinés de son salari, donarà bones fermançes perquè, lo que Déu no vulle, si ell dit mestre, en lo temps de la dita obra, morie o altre impediment tenie, lo dit monestir e senyor Abbat e prior y"
fol. 157 v.
"sacristà en dits noms puguen ésser satisfets del que restarie de la obra.
Item més que, evenint lo dit cars, sien presos a despe-ses comunes dos mestres de l'art susdit que jutgen dita obra feta perquè li sie pagat lo que serà fet a ell o a sos hereus.
Item sterà en mà de dits senyor Abbat o prior e sacris-tà acabada y assentada la dita obra si'ls apparrà aportar un mestre per sa part e dit mestre Perris un altre per sa part, a despesses comunes, per a jutgar dita obra.
Item promet dit mestre Perris que, dins un any e mig del dia o festa de Nadal primer vinent de l'any M.D.LXII. en avant comptadors, donarà la dita obra feta y acabada.
Item dites parts prometen complir totes y sengles coses en los presents capítols contengudes sots pena de sinquanta lliures barchinonenses.
Item prometten estar al que jutgaran sots dita pena.
Item volen dites parts que de la present capitulació sien fets un y tants originals per lo notari devall scrit quants per les dites parts o alguna de aquelles o altres de qui sie interès ne seran demanats ab obligations de béns, renuntiations de drets, etcètera de son propi for y altres ab jurament y altres clàusules en semblants actes acostumades, a coneguda del notari baix scrit, substància del fet en res no mudada.
Testes firmarunt dictorum reverendi domini Abbatis mannumissoris et magistri Perris de Austri qui firmarunt die Iovis vigesimo mensis Novembris anno a Nativitate Domini millesimo quingentesimo sexagesimo primo, in dicto monasterio, in posse mei Ludovici Noet, notarii infrascripti sunt Arnaldus de Çalafrancha, aliter Marroch, familiaris dicti monasterii ac Joannes Domingo, cultor loci de Gramuntell dicti monasterii habitator et reverendi fratres Joannes Roig et Joannes Soler, burçarius monachi dicti monasterii."
Doc. núm. 2
1565, gener, 9. Santes Creus.
Apoca del mestre serraller tarragoní Pau Soler relativa a la reixa de la capella construïda pels marmessors de Magdalena Valls de Salbà.
A.H.A.T., Religiosos, Santes Creus, carpeta 9 (Abat Jeroni Contijoc), Liber Notularum (28-VI-1562 a 5-X-1565), sense foliar.
"Die novo mensis Januarii anno a Nativitate Domini millesimo quingentesimo sexagesimo quarto, in monasterio Sanctarum Crucum.
Sit omnibus notum quod ego Paulus Soler, faber clavilis sive serrallerius, civis Tarracone, gratis et ex mea certa scientia confiteor et recognosco vobis reverendo in Christo patri et domini fratri Hieronymo Contijoch, Deo gratia abba-ti monasterii Sanctarum Crucum, ordinis cisterciensis in diocesi tarraconense seu barchinonense et venerabilis fratribus Marco Oller, monacho subpriori hactenus vices prioris dicti monasterii gerenti et Gabrieli Mestre, monacho et sa-criste maiori dicti monasterii Sanctarum Crucum, dictis nominibus manumissoribus et administratoribus ultimi testamenti ac piarum causarum magnifice domine Magdalene Çalbana et Valls,civis Barchinone quondam, in dicto monasterio sepulte, presentibus quod dedistis et solvistis mihi egoque a vobis habui et recepi in bona pecunia numerata, in presentia notarii et testium inferorum, septuaginta libras monete Barchinone, ratione stipendii ac preti seu pretio quorumdam cancellorum ferreorum sive rexa de ferro cum sua porta ferrea facta gratia de decem solidis, ex ordinatione, conventione et mandato vestri, in domo et officina mea Tarracone, ex meo ferro meisque propriis sumptibus et expenssis factorum et fabricatorum, ad opus et circuitionem ac clausuram sacelli sive pro capella seu sacello Sancti Sepulcri Assumptionis Beate Marie Virginis institutis et fundatis ac constructis in ecclesia maiori dicti monasterii Sanctarum Crucum et fieri ac construi mandatis per supradictam deffunctam domi-nam Magdalenam Çalbana et Valls. Quoquidem cancelli ferri cum suo hostio seu porta ac sera et clave sunt ponderis sex quintariorum ac trium rovarum et trium librarum ferri capientium sumam septem centarum et quinque librarum ferri sive de ferro et hoch ad forum seu rationem duorum solidorum pro qualibet libra ferri fabricati sive obrati. Et predictos cancellos ferreos sive reixas, loco portarum seu hostii dic-te capelle sive sacelli Sepulcri Assumptionis Beate Marie dicti monasterii quibus ipsa capella munitur et clauditur. Vos per me fabricari ac poni et eregi curastis et fecistis in capella jam dicta ac ex pia devotione vestri ac liberalitate et de pecuniis dicte domine deffuncte et manumissorie ad omnipotentis Dei et Beate Virginis Marie semper laudem et honorem et ad illustrorem ac etiam pulcriorem fabricationem ac munitionem et custodiam dicte capelle seu sacelli Sepulcri predicti et prout decet ampliando in hiis pium propositum Magdalenae domnine fundatricis licet per eam fuerit obmissum quod fabricanter dicti cancelli ferri sive reixa in dicta capella et non extiterit dispositum nec ordinatam in dicto suo testamento quod actum fuit in dicto monasterio Sanctarum Crucum decimo septimo die mensis Novem-bris anno a Nativitate Domini millesimo quingentesimo quinquagesimo octavo, recepto ac clauso sive subsignato per discretum Franciscum Solsona, notarium publicum Barchinone. Et quia dedistis septuaginta libras barchinonenses pro fabricatione et pretio dictorum cancellorum ferreorum sive reixa, ego sum contentus et paccatus. Ideo renuntiando omni exceptioni predicte pecunie non numerate, non solute et non tradite et dolo, malo et in factum actioni et omni alii iu-ri, usui et rationi hiis observantis facio vobis dictis nominibus et manumissorie predicte et vestris in hiis successoribus presens apochae instrumentum et pactum firmissimum de ulterius non petendo et de non agendo solemni stipulatione vallatum mihi super hiis silentium sempiternum impo-nendo. Quod est actum in dicto monasterio Sanctarum Crucum nono die mensis Januarii anno a Nativitate Domini millesimo quingentesimo sexagesimo quarto. Sig num mei magistri Pauli Soler, faber clavilis, manyani sive serrallerii predicti quod hec laudo, concedo et firmo.
Testes huius rei sunt Antonius Foguet, vile de Barbera-no et Petrus Gilet, ville de Reddibus, diocesis Tarracone, ambo cultores."
Doc. núm. 3
1565, octubre, 5. El Pont d'Armentera.
Apoca del pintor de Cervera Cristòfol Alegret referent al daurat i pintura del sepulcre i part de la capella de l'Assumpta.
A.H.A.T., Religiosos, Santes Creus, carpeta 9 (Abat Jeroni Contijoc, Liber Notularum (28-VI-1562 a 5-X-1565), sense foliar.
"Sit omnibus notum quod ego Christofforus Alegret, pictor ville Çervarie, diocesis Vicensis, ex certa scientia conffiteor et recognosco vobis admodum reverendo in Christo patri et domino domino fratri Hieronymo Contijoch, miseratione divina abbati monasterii Sanctarum Crucum, ordinis cisterciensis in Tarraconense seu Barchinonense diocesi, presenti et venerabilis fratribus Sebastiano Ardilles, monacho priori et Gabrieli Mestre, monacho et sacriste maiori dicti monasterii, absentibus et ratione dictorum dignitatis et officiorum manumissoribus et administratoribus piarum causarum et ultimi testamenti magniffice domine Magdalene Calbana Valls, quondam Barchinonensis, in predicto monasterio sepulte et tumulate, quod vos dicto nomine piarum causarum et manumissorie et deffuncte, per manus preffati reverendi domini abbatis, principalis manumissoris et administratoris modo infrascripto, dedistis et solvistis mihi et ego a vobis habui et recepi integre et complete ac plenarie omni mee voluntati omnes illas quinquaginta libras monete Barchinone per vos dicto nomine mihi debitas et pertinentes pretextu seu occasione quia ego intus dictum monasterium etenim vestra expenssa superdauravi et pinxi sepulcrum et partim sacelli seu capelle eiusdem, sub nomine et invocatione Sancte Assumptionis Beate Virginis Marie in dicti monasterii ecclesia, per vos dicto nomine constructum et constructe ex pecuniis et ordinatione dicte domine Magdalene Çalbana Valls quondam et per eandem dominam deffuncta in suo ultimo testamento mandatum et ordinatum ut fieret construeretur de suis pecuniis dictis capella seu sacellum et intus eandem sepulcrum Assumptionis Beate Marie Virginis in dicto monasterio et in dicta capella scelebretur prout scelebra-tur jam missa cottidiana pro sua anima et suorum ut in eodem teestamento latius continetur. Modus vero solutionis predictarum quinquaginta librarum super daurationis et picture dicti sepulcri et capelle per me ut predicitur factarum talis fuit et est quoniam per ipsas habui et recepi numeran-do videlicet per manus honorabilis Francisci Joannis apotecharii Barchinone duodecim libras ac per manus religiosi fratris Jacobi Ortiz, monachi et vicarii loci de Conesia dicti monasterii viginti quatuor libras et quatuordecim libras per manus venerabilis preffati domini abbatis manumissoris pietatis, quequidem quantitates simul in iuste summa capiunt dictarum quinquaginta librarum. Et ideo renuntiando a perceptioni pecunie non numerate et in dictum modum non habite et non solute et doli, mali, actioni in factum in testimonium premissorum puterem vobis dicto nomine et eidem manumissorie facio de predictis quinquaginta libris apocham de soluto ac bonum et perpetuum finem et pactum de ulterique non petendo et de non agendo in manu et posse notarii inferi vallatum stipulatione solemni. Actum est hoc in loco Pontis Armentarie dominationis dicti monasterii, quinto die mensis octobris anno a Nativitate Domini millesi-mo quingentesimo sexagesimo quinto. Sig+num Christophori Alegret, pictoris predicti, qui hec laudo et firmo.
Testes huius rei sunt honorabilis Joannes Texidor, baiulus loci Pontis Armentarie, Petrus Fonoll, sombrarerius et Petrus Company, molinerius ville de Regali diocesis Tarraconensis."
Doc. núm. 4
1565, octubre, 5. El Pont d'Armentera.
Id.
A.H.A.T., íbidem, paperet solt.
"Die Veneris V mensis Octobris MDLXV, in loco Pontis.
Christoforus Alegret, pictor ville Çervarie, feci apocham reverendo domino abbati Sanctarum Crucum et aliis manumissoribus pie cause domine Çalbana Valls quondam, in dicto monasterio tumulate, de quinquaginta libras Barchinonensis ratione daurat y pintar lo sepulcre de Nostra Senyora y part de la capella, fundat e instituhit per dita senyora. Et ideo renuntiando numerando part per manus Francisci Joannis XII libras et XXIIII per manus de fra Ortiz y XIIII per manus dicti domini abbatis.
Testes sunt Joannes Texidor, baiulus et Petrus Fonoll, sombrerer et Petrus Company, moliner de Çarreal."
Doc. núm. 5
1582, gener, 14. Valls.
Els membres del Consell de Valls acorden que el mestre de cases tarragoní Martí s'encarregui de construir una cisterna al monestir dels Caputxins, tenint en compte que n'està fent una a Alió.
A.H.C.V., Administació Municipal, Llibre del Consell General i Especial, 95 (1581-1600).
fol. 16
"Proposaren los senyós deputats que, per lo que los és acomanat de fer fer sisterna per a provisió de aygua per als Caputxins, han fet visurar a mestre Martí, mestre de casas de Tarragona yss som constituïts en lo monestir dels Caputxins y avem visurat lo que convenie y som restats que un mestre de Tarragona o enprengués a preu fet, com ara de pre-sent ne fa a l'Alió lo dit mestre Martí, que miren lo com volen se fage."
Mª Joana Virigili i Gasol
I LA CAPELLA DE L'ASSUMPCIO DE LA VERGE DEL MONESTIR DE SANTES CREUS
Prosseguint la nostra investigació sobre les manifestacions artístiques de la segona meitat del segle XVI al monestir de San-tes Creus, hem trobat un contracte que ens aporta noves dades pertanyents a la Capella de l'Assumpta,d'una manera especial a l'activitat de l'escultor cinccentista Perris d'Austri,activitat que ja havíem donat a conèixer en un treball anterior, per tal de confrontar el pergamí que contenia l'àpoca del mestre amb el corresponent manual notarial. En aquesta informació documental, hi afegim una àpoca del mestre serraller de Tarragona Pau Soler, el qual realitzà la reixa, i una altra del pintor de Cervera, establert al Pont d'Armentera, Cristòfol Alegret, autor del daurat i la pintura del sepulcre de la Verge i de part de l'esmentada capella.
CONSTRUCCIO DE LA CAPELLA DE L'ASSUMPCIO DE LA VERGE
A L'art santescreuí en temps de l'abat Jeroni Contijoc (1560-1593)([1]), estudiàrem un inventari de sagristia del 1574([2]), que feia referència a un altre del 1562. Aquell reflectia la intervenció dels marmessors de la senyora Magdalena Valls de Salbà (traspassada el 21 de setembre del 1559)([3]), als quals fou encarregada la construcció d'una capella([4]).
L'obra fou confiada al mestre de cases tarragoní Pau Miró, de renom Martí. El 2 de juliol del 1563, Martí cobrà trenta-sis lliures barceloneses "totius unius sacelli seu capellae Sancti Sepulcri Assumptionis Beate Virginis Marie in ecclesia maiori presentis monasterii Sanctarum Crucum, in eo videliçet loco ubi capella seu altare Sanctorum Martini et Nicolai esse solebat", per la seva feina realitzada amb ajudants, a preu fet([5]). En un manual notarial de Damià Gili (anys 1543-1555)([6]) és citat, al costat de Gerard Canargo, com a mestre de cases habitant de Ta-rragona. Sabem que el 12 de desembre del 1562, el mestre de cases tarragoní Pere Castellar i la seva muller Eulàlia havien venut al també mestre de cases de Tarragona Pere Mateu i a la seva dona Tecla una casa situada al cap inferior del carrer d'en Garnada, la qual limitava d'un costat amb la del mestre de cases Pau Miró (abans pertanyent a Joan Martí)([7]). El 19 d'octubre del 1568, el mestre de cases Martí Miró (pare de Pau)([8]) i la seva muller Magdalena venen un censal de cent lliures (carregat sobre la casa situada al carrer de Natzaret) al clergue llec Antoni Miró de renom Martí, igualment fiull seu([9]). Aquest els haurà de retornar anualment cent sous([10]). Consten com a fiadors principals: Jaume Pallarès -dit "dels Pins", ortolà-, Juan Miró([11]) i Pere Castellar -mestres de cases-, Francesc Andreu -o "de la castellana"- i Elisabet, la vídua de Pau Miró([12]). La presència de la darrera ens dóna a conèixer que el seu marit degué morir entre els anys 1563, en què el trobem a Santes Creus i el 1567. Finalment, el 30 de maig del 1575, Martí Miró, que segurament ja havia enviudat, davant la seva avançada edat que l'impedia de seguir practicant el seu ofici decideix de fer donació "inter vivos" de cinquanta lliures al seu fill Joan, per tal que es faci càrrec d'ell([13]). Cal deduir que Pau era l'hereu i que, a la seva mort, ho foren els seus fills, els quals haurien de fer efectiva l'esmentada donació monetària al seu oncle, un cop traspassat l'avi. La categoría professional que degué atènyer la família Miró resta palesa en les diverses al×lusions documentals, en relació a edificis de les comarques tarragonines per dirigir obres o visurar-les. Així, el 14 de gener del 1582, el mestre Martí([14]) (Pau ?, nét de Martí Miró i fill de Pau) és cridat al monestir dels Caputxins de Valls, per tal que hi estudiï la construcció d'una cisterna, atés que n'está enllestint una altra a Alió (Vegeu doc. núm. 5). Cap el 1585, és esmentat com a "Mestre Martí, mestre de la sglésia" de Santa Maria de Montblanch. Segons Jaume Felip, de qui extraiem aquesta notícia, morí el mateix any, essent substituït per Pau Martí Miró (el fill de l'anterior i per tant, el besnét de Martí), "lapicida" i "mestre de la sglésia", del 1586 al 1587([15]).
La transformació de l'antiga capella dels Sants Nicolau i Mar-tí de l'interior de l'església, o de l'"armarium" o biblioteca dels llibres utilitzats al Capítol, situat a la galeria oriental del claustre, tocant a la Sala Capitular([16]), degué enllestir-se amb força rapidesa, ja que l'any anterior, l'inventari abans indicat solament afirma que l'emplaçament de l'originària capella dels Sants Nicolau i Martí era buit. A continuació, precedit d'una A (indicadora de la revisió posterior), un paràgraf descriu l'espai refet amb guix i rajola([17]). Un gran portal amb una reixa tancada amb un pany dóna accés a l'altar dels Sants a què hem fet al.lusió. L'estructura es completa amb "claravoyes, revoltons, claus, amb molta massoneria de dins y de fora."
CONTRACTE DEL GRUP DEL SANT SEPULCRE
En un manual notarial de Lluís Noet([18]) hem localitzat la capi-tulació establerta entre l'abat Contijoc, el sagristà major Gabriel Mestre i el prior Pere Isern([19]) i el "mestre Perris de Austri, ymaginayre de la terra de França, ara habitant de la ciutat de Tarragona" relativa als personatges del Sant Sepulcre i a "l'ànima de Nostra Senyora ab quatre angelets".
S'especifica que el conjunt està destinat a la capella de l'Assumpció "fahedora"([20]) en l'església([21]). El primer punt recorda que la benefactora ha estat enterrada a la capella que ha costejat([22]). Per complir la seva voluntat de col.locar al seu interior el Sant Sepulcre de l'Assumpció de Nostra Senyora, els marmessors recorren al mestre citat. Aquest haurà de fer i assentar onze personatges o imatges: la Verge, dos apòstols de vuit pams i vuit de quatre([23]). Haurà d'esculpir igualment la pujada al cel de la Verge([24]).
Quant al material, l'artista haurà d'extreure ell mateix blocs del millor alabastre que trobi a la pedrera situada entre Sarral i Pira. Els costos de transport (bastaixos i carreters) aniran a compte seu. El monestir s'obliga de donar-los menjar i beure, a l'igual que al mestre i a un o dos mossos. L'escultor i els a-judants que requereixi comptaran a més amb una cambra mentre duri l'obra.
Resten anotades algunes particularitats iconogràfiques a res-pectar, junt amb les "robes i ornaments".
En primer lloc, Sant Pere ha de dur un salpasser([25]). A la capella, hem cregut identificar-lo amb el segon apòstol començant per l'esquerra, el qual aguanta un llibre i manté el braç dret aixe-cat (per l'acció d'aspergir). Quant al cap, és possible que sigui el que s'aplicà erròniament a la figura traslladada a l'angle nord-est del segon claustre([26]).
El distintiu de Sant Joan ha de ser la palma i el d'algunes de les imatges restants novament el llibre. El deixeble predilecte de Jesús ja fou reconegut per nosaltres en el setè personatge del grup de la Dormició, pels seus cabells de rulls rossos, amb una mà sobre el pit i el braç alçat. Respecte a l'altra indicació, hem de recordar que, en una sala destinada a magatzem, vàrem descobrir dues mans amb un llibre, atribuïbles segurament a Sant Pere.
Al llit de la Verge, s'hi ha de distingir un coixí i a la franja existent entre aquell i l'altar s'hi tallaran tres escuts; dos amb les armes familiars de Magdalena Valls de Salbà i el del mig amb la creu de doble travesser del monestir. No obstant això, l'heràldica fou substituïda per la inscripció "ASSVMPTA EST (seguit de l'anagrama de Maria) IN CELVM"([27]).
Perris d'Austri es compromet a no interrompre l'obra que ha de deixar acabada com a màxim dins un any i mig, a comptar des de la propera festa de Nadal (a mitjan 1563)([28]). El salari assig-nat ascendeix a 150 lliures barceloneses, que inclouen els possibles pagaments satisfets als ajudants. Seran abonades en tres da-tes: en començar a extreure l'alabastre, a la meitat de l'obra i quan sigui assentada i visurada. Després de les dues primeres Perris d'Austri haurà de comprometre's a deixar resolta la continuació del seu treball, en cas de mort o de possibles impediments (confiant-la a un ajudant?).
En concloure's l'encàrrec podran ser cridats dos mestres escultors, un per part del monestir i l'altre per la del propi mestre perquè en jutgin la qualitat. L'imcompliment de qualsevol de les disposicions acceptades serà penat amb cinquanta lliures.
Actuen com a testimonis: Arnau Çalafrancha, conegut com a Mar-roch, familiar o fàmul([29]); Joan Domingo, pagès de Gramuntell([30]), i els monjos Joan Roig i Joan Soler, bosser.
Un cop exposat el contingut del document que aportem, volem destacar una sèrie de punts que considerem d'interès.
En primer terme, ens revela l'origen francès del mestre imagi-naire actiu a Catalunya a partir del 1543. D'altra banda, ens confirma que, a més de ser l'autor del grup de la Dormició, se li deu la placa llavorada amb el tema de l'Assumpció.
També resulta curiós d'esbrinar la procedència del material -el famós alabastre de Sarral- i de comprovar que fou l'escultor en persona l'encarregat de la seva obtenció i el trasllat al mo-nestir.
Una altra nota a subratllar és el coneixement de l'inici del conjunt escultòric, del qual fins ara només sabíem la data corresponent al darrer pagament, el 27 de desembre del 1569, per bé que comptàvem amb l'àpoca del mestre de cases que realitzà l'obra de la capella (2 de juliol del 1563). La notable diferèn-cia cronològica en relació amb el termini pactat sembla deguda a l'incompliment per part del monestir més que no pas per la de l'artista.
REALITZACIO DE LA REIXA DE TANCAMENT
Tal com ja hem exposat al paràgraf al.lusiu a la construcció, la capella fou closa amb una reixa de ferro, proveïda d'un pany i de tres claus. En un Llibre de notes (segurament del notari Lluís Noet) hem descobert una àpoca de l'artesà que la va fer. El 9 de gener del 1565, Pau Soler, amb casa i taller a Tarragona, afirma haver cobrat les setanta lliures acordades pel conjunt, amb la seva corresponent porta. Especifica que el pes del mate-rial ascendia a 6 quintars, 3 roves i 3 lliures, és a dir un to-tal de 705 lliures (uns 282 kg) i que el preu del ferro forjat estava fixat en 2 sous la lliura. Un cop més el document parla de la capella de l'interior de l'església major, la qual cosa no s'adequa amb la realitat actual. Així mateix, sorprèn que hom esmenti reixa i porta, quan a l'antic armarium solament caldria aplicar-hi la segona per adaptar-se a l'obertura de mig punt (de 2,80 m d'alçada per 1,38 m d'ample). En canvi, si considerem la possibilitat que la capella ocupés el lloc d'una de les que es troben a la capçalera (una de les dues del costat de l'Epístola, tocant a la Torre de les Hores?), l'espai a tancar seria d'uns 7,20 m d'alçada per uns 4 m d'amplària. Si es produí un trasllat posterior potser s'explicaria per la col.locació d'un nou altar de grans proporcions, en arribar el segle XVIII.
DECORACIO PICTORICA DE LA CAPELLA
Al paràgraf de l'inventari de sagristia del 22 de gener del 1574, dedicat a la capella novament construïda, hom precisa que el conjunt escultòric del Sepulcre de Nostra Senyora i el relleu de l'Assumpció estaven daurats, encarnats i pintats. A més sabem que a un costat de l'estança hi havia unes cortines en "trompe-l'oeil", amb les armes de l'abat Contijoc([31]), i que dues taules a l'oli amb Sant Martí i Sant Nicolau conservaven el record de la primitiva doble advocació. Si bé en aquell document no constava l'artista que executà l'ornamentació pictòrica, quan es transfor-mà l'oratori costejat per Magdalena Salvà, un altre, inclòs en un Llibre de Notes (1562-1565) procedent del Pont d'Armentera?([32]), en temps del rector Anton Picayre, ens n'ha lliurat finalment la identitat. Es tracta d'una àpoca de Cristòfol Alegret, pintor de Cervera, en la qual reconeix haver rebut les cinquanta lliures acordades pel daurat i pintura del Sepulcre de Nostra Senyora i de part de la capella. Va percebre la quantitat expressada en tres pagues: dotze lliures, de mans de l'apotecari barceloní Francesc Joan; vint-i-quatre per mitjà del monjo Jaume Ortiz, rector de Conesa, i les catorze restants foren satisfetes pel propi abat Jeroni Contijoc, en qualitat de marmessor principal de Magdalena Salbà([33]). Figuren com a testimonis, el batlle del Pont d'Armentera Joan Teixidor, el sombrerer Pere Fonoll i el moliner de Sarral, Pere Company.
Malgrat que l'obra comentada no degué ésser gaire reeixida, tal com ho proven les escasses restes subsistents, la presència d'un membre de la família Alegret a Santes Creus ens faria sospitar que s'hi traslladà juntament amb algun parent, amb qui devia col.laborar. Sortosament, hem pogut confirmar aquesta hipòtesi amb la troballa de l'actuació, com a testimonis d'una acta notarial dels germans Pere Benet i Cristòfol Alegret, el 19 d'agost del 1568([34]). La nissaga dels Alegret ja comença segurament el se-gle XIV amb Pere, continua al final del segle XV amb un altre Pere, dit "de Canillo" (doc. a partir del 1491 i mort el 1541), mullerat amb Simona([35]) (pintor de retaules; en féu per a Cervera i un per a la Seu de Manresa, i penons), el qual s'associà amb Joanot Pau Guardiola i Antoni Ortiu, de Saragossa, seguit pel seu fill adoptiu Pere, "el Moliner", mort el 1579 -pintor i daurador, a qui s'atribueix la taula de Sant Joan Evangelista i Sant Eloi (ca. 1543) de Santa Maria de Cervera- i el fill d'aquest, Pere Benet, autor de taules de Cervera i de les ventalles de l'orgue de Santa Maria del Mar de Barcelona([36]), les quals contractà precisament amb el seu germà Cristòfol([37]). Conjuntament, hom els deu també la taula dels Sants Metges (1573), i els atribueix la dels Miracles de Jesús, ambdues avui al Museu Comarcal de Cervera([38]). Tot i que actualment ignorem l'existència d'altres obres seves al Monestir, ha resultat força satisfactori poder ampliar la nòmina d'artistes actius a Santes Creus, durant el segle XVI.
DOCUMENTS
Doc. núm. 1
1561, novembre, 20. Santes Creus.
Contracte establert entre els marmessors de Magdalena Valls, vídua de Salvà -l'abat Jeroni Contijoc, el sagristà major Gabriel Mestre i el prior Pere Isern- i el mestre imaginaire francès Perris d'Austri, habitant de Tarragona, sobre el grup escultòric del Sepulcre de l'Assumpció de Nostra Senyora.
A.H.N., Manual Notarial de Lluís Noet, Secció Clericat Regular, Santes Creus, 13864.
fol. 156 v.
"Capitulatió per la obra dels personatges del Sanct Sepulcre per a la capella de la Assumptió de Nostra Senyora, instituït per la senyora Magdalena Çalbana Valls.
En nom de Nostre Senyor Déu Jesuchrist sia y de la gloriosa Verge Maria mare sua.
Capitulatió feta, concordada e fermada per y entre lo molt reverent senyor don frare Hierònym Contijoch, Abbat del monastir de Sanctes Creus, de l'orde de Çistells e los venerables frare Gabriel Mestre, monje y sacristà major e frare Pere Isern, monje y prior de dit monestir e, per rahó de dits officis, marmessors y exequtors de l'últim testament y pia voluntat de la magnífica senyora Çalbana Valls, quon-dam de Barcelona, en lo present monestir sepultada, en dits noms de una part y lo honorable mestre Perris de Austri, ymaginayre de la terra de França, ara habitant en la ciutat de Tarragona, de la part altra, sobre lo sepulcre de la As-sumptió de la Verge Maria, fahedor novament dins la capella, sots dita invocatió en la sglésia del present monestir de Sanctes Creus, fahedora com se segueix.
Et primo, los dits molt reverent senyor don Abbat e fra Gabriel Mestre, sacristà major y frare Pere Isern, prior del present monastir, com a marmessors susdits, segons conste en lo últim testament de dita senyora Magdalena Çalbana Valls, quondam fet en dit monestir.
Attès que dita deffuncta en dit son testament se és dexada en lo present monestir y en aquell ha manat fer una capella e en aquella lo Sanct Sepulcre de la Assumptió de Nostra Senyora, de béns seus y que dita deffuncta sie sepultada en dita capella,per ço exequivit dit testament y volent entendrer en dita fabricatió de la capella y sepulcre donen a fer lo dit sepulcre a dit mestre Perris de Austri.
Item lo dit mestre Perris de Austri, imaginayre, promet que farà y assentarà en la dita capella lo dit sepulcre ab onze personatges e o imantges, ço és la imange de la Verge Maria y dos apòstols de vuyt pams de llarch, ab ses robes y ornaments conforme a les figures y los vuyt imatges o apòstols restants de quatre pams.
Item dit mestre Perris promet farà la ànima de Nostra Senyora ab quatre angelets."
fol. 157
"Item dit mestre Perris sie tengut e promet que lo dit sepulcre y imatges farà y han de ésser de bon alabastre del millor que serà en la pedrera entre Çarreal y Pira.
Item la image de Sanct Pere tenirà e ha de tenir son salpasser y la imange de Sanct Joan sa palma y algunes de les images algun libre en las mans y lo lit de Nostra Senyo-ra sia ab son coixí y entre Nostra Senyora y lo altar ha de fer tres scuts ab les armes de la dita deffuncta senyora Çalbana Valls y lo scut d'en mig sie lo del monestir: una creu.
Item dit mestre Perris sie tengut y se obligue en arrencar las pedras de alabastre y aquellas apportar al pre-sent monestir e obrar y assentar tota la dita obra, perso-natges e sepulcre a totas ses costes, exceptat que als carreters y als qui portaran la pedra lo present monestir los donarà assí en lo present monestir de menjar y beure y al dit mestre Perris e a un moço o dos moços, tostemps que fa-ran dita obra en lo dit monastir, lo monastir los donarà de menjar y beurer de franch e una cambra per estar tant com faran dita obra.
Item promet que comenssant dita obra no la dexarà fins que sie acabada.
Item per llur salari y stipendi haurà lo dit mestre Perris de Austri y dits senyor Abbat e sacristà y prior li prometten pagar per dita obra e sepulcre cent sinquanta lliures moneda Barchinona, franques e quíties, de les quals pagarà son moço o moços o jòvens si'n volrà tenir per despetxar la dita obra, les quals cent sinquanta lliures li prometen pagar en tres iguals pagues: la primera tantost que comenssarà arrencar dita pedra alebastre, la segona paga quant serà feta la meytat de la dita obra del sepulcre e imatges, la terçera y últimma quant sia acabada de assentar dita obra del dit sepulcre y jutjada si se haurà de judicar.
Item dit mestre Perris de Austri promet que, a la pri-mera y segona pagua que li donaran dels dinés de son salari, donarà bones fermançes perquè, lo que Déu no vulle, si ell dit mestre, en lo temps de la dita obra, morie o altre impediment tenie, lo dit monestir e senyor Abbat e prior y"
fol. 157 v.
"sacristà en dits noms puguen ésser satisfets del que restarie de la obra.
Item més que, evenint lo dit cars, sien presos a despe-ses comunes dos mestres de l'art susdit que jutgen dita obra feta perquè li sie pagat lo que serà fet a ell o a sos hereus.
Item sterà en mà de dits senyor Abbat o prior e sacris-tà acabada y assentada la dita obra si'ls apparrà aportar un mestre per sa part e dit mestre Perris un altre per sa part, a despesses comunes, per a jutgar dita obra.
Item promet dit mestre Perris que, dins un any e mig del dia o festa de Nadal primer vinent de l'any M.D.LXII. en avant comptadors, donarà la dita obra feta y acabada.
Item dites parts prometen complir totes y sengles coses en los presents capítols contengudes sots pena de sinquanta lliures barchinonenses.
Item prometten estar al que jutgaran sots dita pena.
Item volen dites parts que de la present capitulació sien fets un y tants originals per lo notari devall scrit quants per les dites parts o alguna de aquelles o altres de qui sie interès ne seran demanats ab obligations de béns, renuntiations de drets, etcètera de son propi for y altres ab jurament y altres clàusules en semblants actes acostumades, a coneguda del notari baix scrit, substància del fet en res no mudada.
Testes firmarunt dictorum reverendi domini Abbatis mannumissoris et magistri Perris de Austri qui firmarunt die Iovis vigesimo mensis Novembris anno a Nativitate Domini millesimo quingentesimo sexagesimo primo, in dicto monasterio, in posse mei Ludovici Noet, notarii infrascripti sunt Arnaldus de Çalafrancha, aliter Marroch, familiaris dicti monasterii ac Joannes Domingo, cultor loci de Gramuntell dicti monasterii habitator et reverendi fratres Joannes Roig et Joannes Soler, burçarius monachi dicti monasterii."
Doc. núm. 2
1565, gener, 9. Santes Creus.
Apoca del mestre serraller tarragoní Pau Soler relativa a la reixa de la capella construïda pels marmessors de Magdalena Valls de Salbà.
A.H.A.T., Religiosos, Santes Creus, carpeta 9 (Abat Jeroni Contijoc), Liber Notularum (28-VI-1562 a 5-X-1565), sense foliar.
"Die novo mensis Januarii anno a Nativitate Domini millesimo quingentesimo sexagesimo quarto, in monasterio Sanctarum Crucum.
Sit omnibus notum quod ego Paulus Soler, faber clavilis sive serrallerius, civis Tarracone, gratis et ex mea certa scientia confiteor et recognosco vobis reverendo in Christo patri et domini fratri Hieronymo Contijoch, Deo gratia abba-ti monasterii Sanctarum Crucum, ordinis cisterciensis in diocesi tarraconense seu barchinonense et venerabilis fratribus Marco Oller, monacho subpriori hactenus vices prioris dicti monasterii gerenti et Gabrieli Mestre, monacho et sa-criste maiori dicti monasterii Sanctarum Crucum, dictis nominibus manumissoribus et administratoribus ultimi testamenti ac piarum causarum magnifice domine Magdalene Çalbana et Valls,civis Barchinone quondam, in dicto monasterio sepulte, presentibus quod dedistis et solvistis mihi egoque a vobis habui et recepi in bona pecunia numerata, in presentia notarii et testium inferorum, septuaginta libras monete Barchinone, ratione stipendii ac preti seu pretio quorumdam cancellorum ferreorum sive rexa de ferro cum sua porta ferrea facta gratia de decem solidis, ex ordinatione, conventione et mandato vestri, in domo et officina mea Tarracone, ex meo ferro meisque propriis sumptibus et expenssis factorum et fabricatorum, ad opus et circuitionem ac clausuram sacelli sive pro capella seu sacello Sancti Sepulcri Assumptionis Beate Marie Virginis institutis et fundatis ac constructis in ecclesia maiori dicti monasterii Sanctarum Crucum et fieri ac construi mandatis per supradictam deffunctam domi-nam Magdalenam Çalbana et Valls. Quoquidem cancelli ferri cum suo hostio seu porta ac sera et clave sunt ponderis sex quintariorum ac trium rovarum et trium librarum ferri capientium sumam septem centarum et quinque librarum ferri sive de ferro et hoch ad forum seu rationem duorum solidorum pro qualibet libra ferri fabricati sive obrati. Et predictos cancellos ferreos sive reixas, loco portarum seu hostii dic-te capelle sive sacelli Sepulcri Assumptionis Beate Marie dicti monasterii quibus ipsa capella munitur et clauditur. Vos per me fabricari ac poni et eregi curastis et fecistis in capella jam dicta ac ex pia devotione vestri ac liberalitate et de pecuniis dicte domine deffuncte et manumissorie ad omnipotentis Dei et Beate Virginis Marie semper laudem et honorem et ad illustrorem ac etiam pulcriorem fabricationem ac munitionem et custodiam dicte capelle seu sacelli Sepulcri predicti et prout decet ampliando in hiis pium propositum Magdalenae domnine fundatricis licet per eam fuerit obmissum quod fabricanter dicti cancelli ferri sive reixa in dicta capella et non extiterit dispositum nec ordinatam in dicto suo testamento quod actum fuit in dicto monasterio Sanctarum Crucum decimo septimo die mensis Novem-bris anno a Nativitate Domini millesimo quingentesimo quinquagesimo octavo, recepto ac clauso sive subsignato per discretum Franciscum Solsona, notarium publicum Barchinone. Et quia dedistis septuaginta libras barchinonenses pro fabricatione et pretio dictorum cancellorum ferreorum sive reixa, ego sum contentus et paccatus. Ideo renuntiando omni exceptioni predicte pecunie non numerate, non solute et non tradite et dolo, malo et in factum actioni et omni alii iu-ri, usui et rationi hiis observantis facio vobis dictis nominibus et manumissorie predicte et vestris in hiis successoribus presens apochae instrumentum et pactum firmissimum de ulterius non petendo et de non agendo solemni stipulatione vallatum mihi super hiis silentium sempiternum impo-nendo. Quod est actum in dicto monasterio Sanctarum Crucum nono die mensis Januarii anno a Nativitate Domini millesimo quingentesimo sexagesimo quarto. Sig num mei magistri Pauli Soler, faber clavilis, manyani sive serrallerii predicti quod hec laudo, concedo et firmo.
Testes huius rei sunt Antonius Foguet, vile de Barbera-no et Petrus Gilet, ville de Reddibus, diocesis Tarracone, ambo cultores."
Doc. núm. 3
1565, octubre, 5. El Pont d'Armentera.
Apoca del pintor de Cervera Cristòfol Alegret referent al daurat i pintura del sepulcre i part de la capella de l'Assumpta.
A.H.A.T., Religiosos, Santes Creus, carpeta 9 (Abat Jeroni Contijoc, Liber Notularum (28-VI-1562 a 5-X-1565), sense foliar.
"Sit omnibus notum quod ego Christofforus Alegret, pictor ville Çervarie, diocesis Vicensis, ex certa scientia conffiteor et recognosco vobis admodum reverendo in Christo patri et domino domino fratri Hieronymo Contijoch, miseratione divina abbati monasterii Sanctarum Crucum, ordinis cisterciensis in Tarraconense seu Barchinonense diocesi, presenti et venerabilis fratribus Sebastiano Ardilles, monacho priori et Gabrieli Mestre, monacho et sacriste maiori dicti monasterii, absentibus et ratione dictorum dignitatis et officiorum manumissoribus et administratoribus piarum causarum et ultimi testamenti magniffice domine Magdalene Calbana Valls, quondam Barchinonensis, in predicto monasterio sepulte et tumulate, quod vos dicto nomine piarum causarum et manumissorie et deffuncte, per manus preffati reverendi domini abbatis, principalis manumissoris et administratoris modo infrascripto, dedistis et solvistis mihi et ego a vobis habui et recepi integre et complete ac plenarie omni mee voluntati omnes illas quinquaginta libras monete Barchinone per vos dicto nomine mihi debitas et pertinentes pretextu seu occasione quia ego intus dictum monasterium etenim vestra expenssa superdauravi et pinxi sepulcrum et partim sacelli seu capelle eiusdem, sub nomine et invocatione Sancte Assumptionis Beate Virginis Marie in dicti monasterii ecclesia, per vos dicto nomine constructum et constructe ex pecuniis et ordinatione dicte domine Magdalene Çalbana Valls quondam et per eandem dominam deffuncta in suo ultimo testamento mandatum et ordinatum ut fieret construeretur de suis pecuniis dictis capella seu sacellum et intus eandem sepulcrum Assumptionis Beate Marie Virginis in dicto monasterio et in dicta capella scelebretur prout scelebra-tur jam missa cottidiana pro sua anima et suorum ut in eodem teestamento latius continetur. Modus vero solutionis predictarum quinquaginta librarum super daurationis et picture dicti sepulcri et capelle per me ut predicitur factarum talis fuit et est quoniam per ipsas habui et recepi numeran-do videlicet per manus honorabilis Francisci Joannis apotecharii Barchinone duodecim libras ac per manus religiosi fratris Jacobi Ortiz, monachi et vicarii loci de Conesia dicti monasterii viginti quatuor libras et quatuordecim libras per manus venerabilis preffati domini abbatis manumissoris pietatis, quequidem quantitates simul in iuste summa capiunt dictarum quinquaginta librarum. Et ideo renuntiando a perceptioni pecunie non numerate et in dictum modum non habite et non solute et doli, mali, actioni in factum in testimonium premissorum puterem vobis dicto nomine et eidem manumissorie facio de predictis quinquaginta libris apocham de soluto ac bonum et perpetuum finem et pactum de ulterique non petendo et de non agendo in manu et posse notarii inferi vallatum stipulatione solemni. Actum est hoc in loco Pontis Armentarie dominationis dicti monasterii, quinto die mensis octobris anno a Nativitate Domini millesi-mo quingentesimo sexagesimo quinto. Sig+num Christophori Alegret, pictoris predicti, qui hec laudo et firmo.
Testes huius rei sunt honorabilis Joannes Texidor, baiulus loci Pontis Armentarie, Petrus Fonoll, sombrarerius et Petrus Company, molinerius ville de Regali diocesis Tarraconensis."
Doc. núm. 4
1565, octubre, 5. El Pont d'Armentera.
Id.
A.H.A.T., íbidem, paperet solt.
"Die Veneris V mensis Octobris MDLXV, in loco Pontis.
Christoforus Alegret, pictor ville Çervarie, feci apocham reverendo domino abbati Sanctarum Crucum et aliis manumissoribus pie cause domine Çalbana Valls quondam, in dicto monasterio tumulate, de quinquaginta libras Barchinonensis ratione daurat y pintar lo sepulcre de Nostra Senyora y part de la capella, fundat e instituhit per dita senyora. Et ideo renuntiando numerando part per manus Francisci Joannis XII libras et XXIIII per manus de fra Ortiz y XIIII per manus dicti domini abbatis.
Testes sunt Joannes Texidor, baiulus et Petrus Fonoll, sombrerer et Petrus Company, moliner de Çarreal."
Doc. núm. 5
1582, gener, 14. Valls.
Els membres del Consell de Valls acorden que el mestre de cases tarragoní Martí s'encarregui de construir una cisterna al monestir dels Caputxins, tenint en compte que n'està fent una a Alió.
A.H.C.V., Administació Municipal, Llibre del Consell General i Especial, 95 (1581-1600).
fol. 16
"Proposaren los senyós deputats que, per lo que los és acomanat de fer fer sisterna per a provisió de aygua per als Caputxins, han fet visurar a mestre Martí, mestre de casas de Tarragona yss som constituïts en lo monestir dels Caputxins y avem visurat lo que convenie y som restats que un mestre de Tarragona o enprengués a preu fet, com ara de pre-sent ne fa a l'Alió lo dit mestre Martí, que miren lo com volen se fage."
Mª Joana Virigili i Gasol
Historiadora de l'art
[1].- Vegeu "Santes Creus" Butlletí de l'Arxiu Bibliogràfic, vol. VIII: 61-62 (1985), any 1988, pp. 19-64.
[2].- A.H.T., Documents procedents de la Biblioteca de Santes Creus, núm. 16, plec Jeroni Contijoc (1560-1593).
[3].- En relació amb aquesta marmessoria,sabem que Magdalena era germana de l'abat Jaume Valls (1534-1560) i filla d'un cirurgià de Barcelona, l'inventari esmenta Jeroni Contijoc com a principal executor del seu testament (17 de novembre del 1558). Un altre document del 2 de juliol del 1563 hi afegeix el subprior Marc Oller i el sagristà major Gabriel Mestre; i el 27 de desembre del 1569, hi figuren, juntament amb l'abat, el prior Joan Soler, a més de Gabriel Mestre.
[4].- Ultra la capella, el 25 de gener del 1574, precedides d'una A que assenyala els canvis efectuats des del 1562, hiconsten les següents donacions: uns Agnus Dei, una toca de tafetà negre i una diadema de plata daurada i, com a nova realització, un calze d'argent daurat i el seu estoig.
[5].- Pergamí conservat a la Biblioteca del Monestir.
[6].- Conservat a l'A.H.T.,
[7].- A.H.T. Manual Notarial de Sebastià Llagostera (1550-1565), 6, fols. 80-81
[8].- El mateix havia intervingut com a testimoni el 23 de juliol del 1565. Vegeu A.H.T. Manual Notarial de Rafael Montserrat (1564-1566), 30, fol. 125.
[9].- Al document immediatament anterior el trobem com a testimoni, amb el nom d'Antoni Joan Martí, clergue de la ciutat de Tarragona. Així mateix hem d'assenyalar que, el 7 de gener del 1567, Miquel Martí, mestre de cases de Tarragona, apareix en un document com a testimoni. Podem suposar que es tracta d'un altre germà que heredà l'ofici familiar. Vegeu A.H.T., Manual Notarial de Damià Gili (1558-1573), fol. 129
[10].- La correponent àpoca està redactada a continuació, el dia 22 del mes i any citats.
[11].- Fill de Martí, ja havia aparegut documentalment, el 25 d'abril del 1566, citat com "Joanotus", en relació amb la venda d'un censal. Vegeu A.H.T. , Manual Notarial de Rafael Montserrat (1564-1566), 30, fol. 174
[12].- A.H.T. Manual Notarial de Damià Gili (1558-1573), 17, fols. 128-129.
[13].- A.H.T. Manual Notarial de Rafael Montserrat (1574-1576), 25, fols. 67-68
[14].- Observeu la conservació del renom "Martí", que devia procedir del nom de l'avi.
[15].- Vegeu Jaume FELIP i SANCHEZ, "L'església gòtica de Santa Maria de Montblanc", Aplec de treballs núm. 8 del Centre d'Estudis de la Conca de Barberà, Montblanc, 1987, p. 97.
[16].- El dubte sobre l'emplaçament inicial deriva de les diferents afirmacions, tant a l'àpoca de Pau Miró com després a la del serraller Pau Soler, sobre la situació de la capella a l'església major (Vegeu els documents núm. 1 de L'art santescreuí... i núm. 5 d'aquest treball), en contradicció amb el lloc ocupat actualment pel conjunt del Sepulcre de la Verge, juntament amb la llosa sepulcral de Magdalena Valls.
[17].-A l'àpoca del mestre Pau Miró s'expressa que la nova capella fou construïda "ex lateribus et gipso".
[18].- Originari de Santa Coloma de Queralt, actuà com a notari del monestir del 1548 al 1565; trià d'ésser-hi enterrat i fou succeït per Sebastià Ardilles, citat en aquest càrrec, fins al 1571. Lluís Noet redactà també l'àpoca del mestre Pau Miró. El manual que comentem es conserva a l'A.H.N., secció Clericat Regular, Santes Creus, núm. 13864.
[19].- Tots tres actuen com a marmessors de Magdalena Valls (vegeu nota 3).
[20].- Aquest adjectiu, el mateix que s'empra per a l'obra escultòrica, indica segurament la simultaneïtat de la labor d'Austri amb la del mestre Pau Miró.
[21].- Com comentàvem més amunt, sorprèn una mica que, tant en aquest document com en l'àpoca del mestre Miró i en l'inventari de sagristia, hom parli de l'església o fins i tot, en el segon cas, de l'església major, quan fou habilitada al claustre. Tal vegada això s'expliqui per la multiplicació d'altars que àdhuc sobrepassaven els límits del temple pròpiament dit, com seria l'exemple que tractem i el de la capella de Sant Benet (citada per Teodor Creus Corominas a Santas-Creus. Descripción artística de este famoso monasterio y noticias referentes al mismo y a los reyes y demás personas notables sepultadas en su recinto. Vilanova i la Geltrú, 1884, p. 58).
[22].- Comprovem doncs el caràcter funerari de la capella.
[23].- Al nostre anterior article, en descriure les diferents figures avui encara conservades (només 10), en donàvem a conèixer les mides;comparades amb les del document, creiem que es degueren reduir.
[24].- Si bé a L'art santescreuí en temps de l'abat Jeroni Contijoc (1560-1593) dubtàvem que l'autor del relleu fos Perris d'Austri, quan a l'àpoca del 27 de desembre del 1569 únicament hom feia menció de les imatges i del sepulcre de la Verge, la nota del contracte sembla provar el contrari, tenint en compte la manca de detalls de l'àpoca.
[25].- El príncep dels apòstols, caracteritzat per la seva cara ampla i la barba arrissada i sovint mostrat tonsurat, ocupava a l'escena del Trànsit de la Verge un lloc força destacat. Des de l'Edat Mitjana el veiem representat sostenint un llibre d'oracions i un encenser o la caldereta amb l'aspersori, com, per exemple, en una miniatura del Breviari del Rei Martí, al foli 369 (Bibliothèque Nationale de París, ms. Rothschildot 2529).
[26].- Vegeu L'art santescreuí..., pp. 36 i ss.
[27].- El blasó de la benefactora, visible a la lauda sepulcral, consisteix en un camper quarterejat en creu, amb combinació de dos arbres arrencats i escudets voltats per vuit roses. El del seu marit, que podem admirar al sarcòfag medieval del claustre (ala sud) representava una àguila d'ales esplaiades.
[28].- L'artista degué complir la promesa, atès que, a la fi del 1563, es desplaçà a Barcelona per decorar l'orgue de Santa Maria del Mar.
[29].- Apareix igualment com a testimoni al document de Pau Miró, on s'indica el seu origen bearnès.
[30].- Poble del municipi del Sant Pere dels Arqüells, dins la jurisdicció del monestir.
[31].- Devien ser semblants a la que Henrique Fernandes pintà sobre el sepulcre d'Almodis, a la Seu de Barcelona, el 1545. Vegeu Joaquim GARRIGA i Marià CARBONELL, L'època del Renaixement. s. XVI, Eds. 62 (Història de l'Art Català, IV), Barcelona, 1986, pp. 144-145.
[32].- Intercalat en el mateix llibre, s'ha conservat un paperet solt amb el contingut extractat del text definitiu. Hem d'anotar, a més, la localització del redactat de l'àpoca del mestre Pau Miró, ja transcrit en el nostre article L'art santescreuí..., pp. 52-53, a partir del pergamí de l'Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, la qual cosa ens permet de conèixer el nom del notari i frare del monestir, Lluís Noet, de Santa Coloma de Queralt .
[33].- Els altres marmessors, citats al text de l'àpoca, foren fra Sebastià Ardilles i fra Gabriel Mestre, prior i sagristà major del monestir, respectivament.
[34].- El que ara avancem serà publicat més endavant en un article sobre la pintura del monestir al segle XVI.
[35].- Traspassada el 1519.
[36].- Ens sembla important de tenir present que l'ornamentació escultòrica s'encomanà al mestre Perris d'Austri. Per tant, podem deduir que de llur participació conjunta a Barcelona es derivà el desplaçament de tots tres artistes a Santes Creus, on possiblement intervingueren en l'orgue, destruït.
[37].- Documentalment consta l'existència d'un altre germà, Francesc, paraire de la vila de Cervera.
[38].- Vegeu J. F. RAFOLS, Diccionario de artistas de Cataluña, Valencia y Baleares, vol. I, Eds. Catalanes S. A. i La Gran Enciclopedia Vasca, Barcelona-Bilbao, 1980 i Joaquim GARRIGA i Marià CARBONELL, op. cit. pp. 152-153.
