Catedral de Tarragona. Cap trifacial amb motius vegetals
Introducció
El claustre de la catedral de Tarragona, excepcionalment emplaçat a l’angle nord-est del temple, entre el transsepte i els absis, sembla ser, per l’estil, de finals del segle XII o de principis del XIII. La presència d’elements heràldics dels arquebisbes Ramon de Castelltersol (1194-1198) i Ramon de Rocabertí (1199-1215), que va deixar 1000 sous del seu testament destinats a aquesta obra, ho confirma.
El claustre posseeix un esquema gairebé quadrangular de 47 per 46 metres. En cada galeria, comptem sis trams coberts amb voltes de creueria centrades per senzilles però interessants claus de volta. Cada finestral és compost per un arc apuntat, un timpà que conté dos òculs -ornats amb motius geomètrics- i altres tres arcs de mig punt que descansen sobre columnes bessones de marbre adossades.
La decoració escultòrica del claustre s’escampa pels capitells, les mènsules, les claus de volta i els permòdols que presenten un dels aspectes més emblemàtics de tot el conjunt catedralici de Tarragona: els arquets heptalobulats de clara filiació islàmica. El conjunt constitueix un dels grups més destacats de la plàstica catalana del segles XII-XIII per la riquesa del seu contingut i ocupa un lloc prioritari dins la sèrie de claustres conservats a Catalunya per la varietat de repertoris que el caracteritza i també per l’elevada quantitat de capitells, cimacis i altres suports en què es desenvolupa. Els elements figurats a través de temes historiats o d’escenes on intervenen éssers humans, animals i monstres ocupen un paper molt destacat. Així mateix, no podem obviar el repertori fitomòrfic que constitueix un bloc determinant i especialment representatiu de les influències que manifesta l’obra esculpida del claustre.
Descripció de la peça
Localitzem el cap trifacial esculpit en un cimaci díedre del pilar de l’angle sud-occidental del claustre tarragoní. Fet de marbre blanc, l’àbac presenta perfil de cavet i dues petites faixes, una de rasa i una altra composta per una sanefa de fulles llises de tres foliols amb contorn lobulat i puntes arrodonides.
Les tres testes demoníaques de trets monstruosos posseeixen una llarga barba comuna a més de flames per cabells. La central, amb trets facials angulosos i boca oberta i burlesca, pren els ulls dels dos rostres adjacents. La de la dreta, de perfil, mostra una gran boca ensenyant totes les dents alhora que mossega un fruit del carràs de raïm que té al costat. Acompanya la baia amb el polze i l’índex de la mà esquerra i doblega la resta de dits sobre el palmell. La testa de l’esquerra, similar a l’anterior, no mostra les dents i els tres dits de la mà dreta són estirats. Hi contemplem també dos braços que porten el raïm a les cares laterals coberts per mànigues llargues i punys treballats amb tavelles.
Del darrera de les testes demoníaques, sorgeixen cintes de tres fils que, en direccions oposades, van ondulant i originant diversos motius vegetals. Els elements inscrits són, bàsicament, raïms, algunes palmetes i, sobretot, fulles lobulades amb els nervis finament marcats, de superfícies còncaves o convexes, que li atorguen un major volum.
Iconografia
L’ésser monstruós s’ha identificat com a Satanàs. La representació, que no és única al claustre tarragoní, es pot relacionar pel tema amb d’altres de contemporànies molt similars a les façanes de la catedral de la Seu d’Urgell o de San Pietro de Tuscània. Tanmateix, en aquestes figures, l’ésser apareix de mig cos i els caps tenen llargues barbes i, en algun cas, una crescuda cabellera flamejant.
La imatge, tot i tenir un clar element decoratiu, pot suggerir les boques infernals i malgrat que el tema no pot ésser confós amb el Leviatan, el fet que l’esperit maligne mossegui una fruita pot representar la por a ser devorat i transportat a l’avern.
Tarragona, 15 de setembre del 2001
M. Joana Virgili Gasol i Josep Serra Valls
Introducció
El claustre de la catedral de Tarragona, excepcionalment emplaçat a l’angle nord-est del temple, entre el transsepte i els absis, sembla ser, per l’estil, de finals del segle XII o de principis del XIII. La presència d’elements heràldics dels arquebisbes Ramon de Castelltersol (1194-1198) i Ramon de Rocabertí (1199-1215), que va deixar 1000 sous del seu testament destinats a aquesta obra, ho confirma.
El claustre posseeix un esquema gairebé quadrangular de 47 per 46 metres. En cada galeria, comptem sis trams coberts amb voltes de creueria centrades per senzilles però interessants claus de volta. Cada finestral és compost per un arc apuntat, un timpà que conté dos òculs -ornats amb motius geomètrics- i altres tres arcs de mig punt que descansen sobre columnes bessones de marbre adossades.
La decoració escultòrica del claustre s’escampa pels capitells, les mènsules, les claus de volta i els permòdols que presenten un dels aspectes més emblemàtics de tot el conjunt catedralici de Tarragona: els arquets heptalobulats de clara filiació islàmica. El conjunt constitueix un dels grups més destacats de la plàstica catalana del segles XII-XIII per la riquesa del seu contingut i ocupa un lloc prioritari dins la sèrie de claustres conservats a Catalunya per la varietat de repertoris que el caracteritza i també per l’elevada quantitat de capitells, cimacis i altres suports en què es desenvolupa. Els elements figurats a través de temes historiats o d’escenes on intervenen éssers humans, animals i monstres ocupen un paper molt destacat. Així mateix, no podem obviar el repertori fitomòrfic que constitueix un bloc determinant i especialment representatiu de les influències que manifesta l’obra esculpida del claustre.
Descripció de la peça
Localitzem el cap trifacial esculpit en un cimaci díedre del pilar de l’angle sud-occidental del claustre tarragoní. Fet de marbre blanc, l’àbac presenta perfil de cavet i dues petites faixes, una de rasa i una altra composta per una sanefa de fulles llises de tres foliols amb contorn lobulat i puntes arrodonides.
Les tres testes demoníaques de trets monstruosos posseeixen una llarga barba comuna a més de flames per cabells. La central, amb trets facials angulosos i boca oberta i burlesca, pren els ulls dels dos rostres adjacents. La de la dreta, de perfil, mostra una gran boca ensenyant totes les dents alhora que mossega un fruit del carràs de raïm que té al costat. Acompanya la baia amb el polze i l’índex de la mà esquerra i doblega la resta de dits sobre el palmell. La testa de l’esquerra, similar a l’anterior, no mostra les dents i els tres dits de la mà dreta són estirats. Hi contemplem també dos braços que porten el raïm a les cares laterals coberts per mànigues llargues i punys treballats amb tavelles.
Del darrera de les testes demoníaques, sorgeixen cintes de tres fils que, en direccions oposades, van ondulant i originant diversos motius vegetals. Els elements inscrits són, bàsicament, raïms, algunes palmetes i, sobretot, fulles lobulades amb els nervis finament marcats, de superfícies còncaves o convexes, que li atorguen un major volum.
Iconografia
L’ésser monstruós s’ha identificat com a Satanàs. La representació, que no és única al claustre tarragoní, es pot relacionar pel tema amb d’altres de contemporànies molt similars a les façanes de la catedral de la Seu d’Urgell o de San Pietro de Tuscània. Tanmateix, en aquestes figures, l’ésser apareix de mig cos i els caps tenen llargues barbes i, en algun cas, una crescuda cabellera flamejant.
La imatge, tot i tenir un clar element decoratiu, pot suggerir les boques infernals i malgrat que el tema no pot ésser confós amb el Leviatan, el fet que l’esperit maligne mossegui una fruita pot representar la por a ser devorat i transportat a l’avern.
Tarragona, 15 de setembre del 2001
M. Joana Virgili Gasol i Josep Serra Valls
No hay comentarios:
Publicar un comentario