Clau de volta de la Catedral de Tarragona
Introducció
El claustre de la catedral de Tarragona, excepcionalment emplaçat a l’angle nord-est del temple, entre el transsepte i els absis, sembla ser, per l’estil, del tombant del segle XII i XIII. La presència d’elements heràldics dels arquebisbes Ramon de Castelltersol (1194-1198) i Ramon de Rocabertí (1199-1215), que va deixar 1000 sous del seu testament destinats a aquesta obra, ho confirma.
El claustre posseeix un esquema gairebé quadrangular de 47 per 46 metres. En cada galeria, comptem sis trams coberts amb voltes de creueria centrades per senzilles però interessants claus de volta. Cada finestral és compost per un arc apuntat, un timpà que conté dos òculs -ornats amb motius geomètrics- i altres tres arcs de mig punt que descansen sobre columnes bessones de marbre adossades.
La decoració escultòrica del claustre s’escampa pels capitells, les mènsules, les claus de volta i els permòdols que presenten un dels aspectes més emblemàtics de tot el conjunt catedralici de Tarragona: els arquets heptalobulats de clara filiació islàmica. El conjunt constitueix un dels grups més destacats de la plàstica catalana del segles XII-XIII per la riquesa del seu contingut i ocupa un lloc prioritari dins la sèrie de claustres conservats a Catalunya per la varietat de repertoris que el caracteritza i també per l’elevada quantitat de capitells, cimacis i altres suports en què es desenvolupa. Els elements figurats a través de temes historiats o d’escenes on intervenen éssers humans, animals i monstres ocupen un paper molt destacat. Així mateix, no podem obviar el repertori fitomòrfic que constitueix un bloc determinant i especialment representatiu de les influències que manifesta l’obra esculpida del claustre.
Descripció de la peça
Les claus de volta o dovelles centrals cruciformes foren inserides al darrer moment a fi de tancar les voltes En el claustre de la Catedral de Tarragona, malgrat les restriccions imposades pel marc i per la reiteració d’un mateix esquema circular en la successió de trams coberts amb volta de creueria de nervis diagonals amb perfil motllurat (dos bocells separats per un filet), hi descobrim una interessant varietat de temes iconogràfics.
La sisena clau de la galeria oriental és limitada per un perfil de filet amb incisió central i mostra un camper llis monocromat en fosc.
Hi observem un drac, esculpit en mig relleu. L’element zoomòrfic, àpode i mancat de pelatge, plomes o qualsevol altre recobriment de la pell, adopta una posició recorbada entorn d’una bola semiesfèrica llisa, i és proveït de llargues i punxegudes orelles que es corben adaptant-se al marge. Posseeix també una cua vegetal amb cinc semipalmetes trilobades ondulants, l’extrem de la qual mossega. Al cap, hi destaca un gros ull ametllat foradat amb el trepant i la boca semioberta i buidada.
Els recursos senzills aplicats i l’enriquiment de la policromia, en el camper, activen la vivacitat que caracteritza una bona part del conjunt.
Iconografia
En el conjunt catedralici hem localitzat altres figuracions del drac en capitells, cimacis o mènsules fins i tot bípedes, emplaçats en aquest cas en claus de volta, dos a l’església i un tercer a la nau meridional del claustre. Aquest fet no ens ha de sorprendre si tenim en compte la facilitat amb què aquestes figures s’adapten als diferents marcs als quals van destinats.
A més de la finalitat ornamental que mostra bona part de les representacions, en alguns casos pot connotar els altres sentits amb què s’acostumava a utilitzar aquest repertori animalístic: fent al·lusió al món del mal i del dimoni, com a símbol de fortalesa, com a guardians de temples i de tresors o com una al·legoria de la saviesa. El drac que es mossega la cua o ouroborus és considerat, però, símbol de tot procés cíclic i especialment del temps.
Tarragona, 16 de setembre del 2001
M. Joana Virgili Gasol i Josep Serra Valls
Introducció
El claustre de la catedral de Tarragona, excepcionalment emplaçat a l’angle nord-est del temple, entre el transsepte i els absis, sembla ser, per l’estil, del tombant del segle XII i XIII. La presència d’elements heràldics dels arquebisbes Ramon de Castelltersol (1194-1198) i Ramon de Rocabertí (1199-1215), que va deixar 1000 sous del seu testament destinats a aquesta obra, ho confirma.
El claustre posseeix un esquema gairebé quadrangular de 47 per 46 metres. En cada galeria, comptem sis trams coberts amb voltes de creueria centrades per senzilles però interessants claus de volta. Cada finestral és compost per un arc apuntat, un timpà que conté dos òculs -ornats amb motius geomètrics- i altres tres arcs de mig punt que descansen sobre columnes bessones de marbre adossades.
La decoració escultòrica del claustre s’escampa pels capitells, les mènsules, les claus de volta i els permòdols que presenten un dels aspectes més emblemàtics de tot el conjunt catedralici de Tarragona: els arquets heptalobulats de clara filiació islàmica. El conjunt constitueix un dels grups més destacats de la plàstica catalana del segles XII-XIII per la riquesa del seu contingut i ocupa un lloc prioritari dins la sèrie de claustres conservats a Catalunya per la varietat de repertoris que el caracteritza i també per l’elevada quantitat de capitells, cimacis i altres suports en què es desenvolupa. Els elements figurats a través de temes historiats o d’escenes on intervenen éssers humans, animals i monstres ocupen un paper molt destacat. Així mateix, no podem obviar el repertori fitomòrfic que constitueix un bloc determinant i especialment representatiu de les influències que manifesta l’obra esculpida del claustre.
Descripció de la peça
Les claus de volta o dovelles centrals cruciformes foren inserides al darrer moment a fi de tancar les voltes En el claustre de la Catedral de Tarragona, malgrat les restriccions imposades pel marc i per la reiteració d’un mateix esquema circular en la successió de trams coberts amb volta de creueria de nervis diagonals amb perfil motllurat (dos bocells separats per un filet), hi descobrim una interessant varietat de temes iconogràfics.
La sisena clau de la galeria oriental és limitada per un perfil de filet amb incisió central i mostra un camper llis monocromat en fosc.
Hi observem un drac, esculpit en mig relleu. L’element zoomòrfic, àpode i mancat de pelatge, plomes o qualsevol altre recobriment de la pell, adopta una posició recorbada entorn d’una bola semiesfèrica llisa, i és proveït de llargues i punxegudes orelles que es corben adaptant-se al marge. Posseeix també una cua vegetal amb cinc semipalmetes trilobades ondulants, l’extrem de la qual mossega. Al cap, hi destaca un gros ull ametllat foradat amb el trepant i la boca semioberta i buidada.
Els recursos senzills aplicats i l’enriquiment de la policromia, en el camper, activen la vivacitat que caracteritza una bona part del conjunt.
Iconografia
En el conjunt catedralici hem localitzat altres figuracions del drac en capitells, cimacis o mènsules fins i tot bípedes, emplaçats en aquest cas en claus de volta, dos a l’església i un tercer a la nau meridional del claustre. Aquest fet no ens ha de sorprendre si tenim en compte la facilitat amb què aquestes figures s’adapten als diferents marcs als quals van destinats.
A més de la finalitat ornamental que mostra bona part de les representacions, en alguns casos pot connotar els altres sentits amb què s’acostumava a utilitzar aquest repertori animalístic: fent al·lusió al món del mal i del dimoni, com a símbol de fortalesa, com a guardians de temples i de tresors o com una al·legoria de la saviesa. El drac que es mossega la cua o ouroborus és considerat, però, símbol de tot procés cíclic i especialment del temps.
Tarragona, 16 de setembre del 2001
M. Joana Virgili Gasol i Josep Serra Valls
No hay comentarios:
Publicar un comentario