sábado, 25 de agosto de 2007

Monestir de Santes Creus. Relleu del gènesi: La creació d’Eva

Monestir de Santes Creus. Relleu del gènesi: La creació d’Eva


Pocs són els temes bíblics que podem localitzar en el claustre gòtic de Santes Creus, per aquest motiu la representació del cicle del Gènesis té una gran importància. El relleu, que corona el pilar sud-occidental del claustre, constitueix la part més representativa de la primera fase de l’escultura del conjunt i concentra la única temàtica veterotestamentària de tot el recinte claustral.

El programa iconogràfic, s’inicia a la galeria meridional amb la creació d’Adam seguida per la d’Eva, de la qual us oferim aquesta fidel reproducció. Curiosament i tenint en compte l’important grau de desenvolupament del cicle, la primera escena correspon, com era habitual, a la creació d’Adam seguida per la de la dona, contràriament al que succeeix en les representacions més properes de les catedrals de Tarragona i Girona i en el monestir de sant Cugat del Vallès. Tanmateix manté diferents graus de parentiu amb els grups dels indrets esmentats tant pel que fa a repertoris, organització del capitell, composició, tractament de les figures i iconografia.

La representació respon a un passatge bíblic del Gènesis:

I Déu digué:
“No és bo que l’home estigui sol, li donaré una ajuda semblant a ell”...
...Llavors Déu va fer caure a Adam en un somni letàrgic i mentre dormia li prengué una de les seves costelles, reposant carn en el seu lloc. Tot seguit de la costella agafada a l’home va formar Déu a la dona i la presentà a l’home, qui va dir: “Aquesta si que és ós dels meus ossos i carn de la meva carn, serà anomenada barona perquè del baró ha estat feta.”
(G,II,3)


Descripció:
L’escena de la creació d’Eva és rellevada sobre un fons completament llis i emmarcaments arquitectònics inexistents. Observem, a la dreta de l’escena, a Déu dempeus, lleugerament inclinat, amb nimbe crucífer, barbat, cabells oblongs i mostrant-nos un peu nu; va vestit amb una túnica de coll rodó i amples mànigues, que s’arronsen en tenir els braços alçats, i un ampli mantell, girat per damunt de l'espatlla en la banda esquerra, subjectat per un fermall caironat i amb una creu grega inscrita. Amb les mans, estira, pels colzes, la figura nua d’Eva que sorgeix, a nivell de les costelles, del costat esquerre d’Adam.
La figura d’Eva nua, dreta , una mica inclinada cap a la dreta, amb les mans juntes davant el pit en actitud de pregar, mostra un rostre d’expressió trista i llargs cabells llisos.
Adam nu, barbat, amb cabells llisos i estriats, que li deixen al descobert l’orella i s’escampen per l’espatlla, es troba ajupit damunt d’unes pedres i sota un arbre. Té les cames i el braç dret doblegat, agafat amb l’esquerre –trencat-, i el cap recolzat damunt la mà dreta estesa. Alhora mostra una actitud de descans dormint –com esmenta el text bíblic- i absent del fet meravellós de la creació de la seva companya. L’artista ha intentat destacar alguns aspectes anatòmics del baró com: les costelles, els muscles del coll i de les cames.

Clou l’escena un petit arbre de tronc llis i escàs ramatge coronat per dos nivells de fulles llises lanceolades i nervades que deixen veure dues pomes.
El tipus de figuració, la desproporció en els personatges, els plegats de la roba en la figura de Crist, els rostres, pentinats, els trets anatòmics i l’escena en general són d’una simplicitat exquisita.

La simbologia:
La idea de la creació era obsessiva pels homes de l’edat mitjana i en conseqüència ocupà el pensament dels centres de cultura més importants de l’època. Malgrat els desacords, la majoria de teòlegs van seguir el sentit literal de la Bíblia on l’ordre del món succeeix al caos primitiu. En el pla simbòlic, el Gènesis presenta un contingut molt ampli. La creació de l’univers i de l’home ofereix, doncs, un misteri insoldable que cerquen descobrir. Només la creació pot desxifrar la unitat del món i el sentit de Déu en el seu sí. Crist, és per tant, el Senyor d’aquest univers, però el secret continua perquè les lleis de l’univers se’ls hi escapen. El Gènesis (II,7) ensenya que Déu va crear l’home, com un terrissaire, de la pols de la terra i el Salm (CII,19) diu que Déu està assegut en el tron i que tot resta sotmès al seu imperi. Adam, nom derivat de l’Hebreu que significa terra, simbolitza la força de l’univers. Eva creada, com Adam, el sisè dia, pren el significat, en la interpretació cristiana, de ser la mare de tota la vida humana predominant l’aspecte procreador, a més del símbol de la vida, de la Natura, naturans o mare de totes les coses, però en el seu aspecte formal i material. Des del punt de vista de l’esperit, és el punt oposat de la Verge Maria, mare de les ànimes.

Maria Joana Virgili Gasol i Josep Serra Valls
Tarragona 14 d’agost del 2000

No hay comentarios: