Drac del claustre de la Catedral de Tarragona
Introducció
El claustre de la catedral de Tarragona, excepcionalment emplaçat a l’angle nord-est del temple, entre el transsepte i els absis sembla correspondre cronològicament i estilística a finals del segle XII o principies del següent. Això es veu confirmat per la presència d’elements heràldics en diferents àbacs del claustre, pertanyent als arquebisbes Ramon de Castelltersol (1194-1198) i Ramon de Rocabertí (1199-1215), el darrer dels quals va deixar al seu testament 1000 sous destinats a l’obra del claustre.
Posseeix un esquema gairebé quadrangular (47 x 46 m) i comptem sis trams, en cada galeria, coberts amb volta de creueria centrades per senzilles i alhora interessants claus de volta. Cada finestral és compost per un arc apuntat, un timpà que conté dos òculs -ornats amb motius geomètrics- i altres tres arcs de mig punt, que descansen sobre columnes bessones de màrmol o adossades que es corresponen amb els pilars.
La decoració escultòrica del claustre s’escampa pels capitells, mènsules, claus de volta i permòdols, els quals suporten arquets heptalobulats de clara filiació islàmica, és un dels aspectes més sobresortins i emblemàtics de tot el conjunt catedralici de Tarragona. El conjunt constitueix un dels grups més destacats de la plàstica del segles XII-XIII a Catalunya per la riquesa del seu contingut, i ocupa un lloc prioritari dins la sèrie de claustres de l’àmbit geogràfic català conservats, no solament per l’elevada quantitat de capitells, cimacis i altres suports en què es desenvolupa, sinó també per la varietat de repertoris que el caracteritza. Els elements figurats bé sigui a través de temes historiats, o bé d’escenes intervenen éssers humans, animals i monstres, ocupen un paper molt destacat. No podem obviar el repertori fitomòrfic que constitueix un bloc determinant i especialment representatiu de les influències que manifesta l’obra esculpida del claustre.
Descripció de la peça
A la galeria septentrional del claustre, localitzem el drac, sobre una superfície llisa de cavet, ajagut, representat amb cara de rèptil i trets grotescos: llargues orelles punxegudes, ulls sortints sobre els que recauen les escates que li cobreix el cap, narius foradats i una boca exageradament oberta que mostra els dents inferiors i una part de la cama del personatge al qual està mossegant. Per sota del maxilar inferior observem una barba estriada i separada en flocs. El cos d’aspecte reptilià és recobert d’escames, bípede, proveït d’ales amb una cua molt llarga que li confereix un aspecte de felí
Mostra les dues extremitats anteriors, juntes i doblegades sota el cos amb quatre dits proveïts de membranes interdigitals i urpes. Descobrim també, al dors del cos, les ales plegades que dibuixen a tres nivells, les plomes rèmiges, més llargues i amb canó incís, i les coberteres provistes de canó i barbes. La resta del cos, que és troba protegit per petites escates triangulars que s’endevinen dures i punxegudes, s’allarga amb un metasoma, proveït de rastell inferior, que es cargola sobre si mateix marcant les vèrtebres i acabant amb una fina cua.
El baix relleu de marbreés esculpit en un estret cimaci limitat per dues petites franges llises, i es caracteritza per les formes toves i d’escàs volum.
Iconografia
La parella de dracs, en simetria, mossegant un personatge que localitzem a la galeria septentrional del claustre tarragoní, forma part de l’important conjunt de representacions zoomòrfiques identificats en capitells i cimacis, gairabé sempre disposats en composicions de caràcter simètric, afrontats o bé entrallaçats mútuament, encara que sovint són inclosos en emmmarcaments de tipus vegetals o geomètric.
El caracter decoratiu que denoten en la major part dels casos pot anar acompanyat del sentit negatiu amb què s’acostumava a utilitzar aquest repertori animalístic, com a al·lusions al món del mal i del dimoni. Així mateix, els trets reptilians que els configuren, sempre poden evocar les forces malignes reconegudes en aquests éssers des de la més remota antiguitat i per tots els pobles del món. És, doncs, des d’aquesta òptica que hem d’interpretar les diverses figures de dracs, sirenes i altres éssers.
Tarragona, 15 de setembre del 2001
M. Joana Virgili Gasol i Josep serra Valls
Introducció
El claustre de la catedral de Tarragona, excepcionalment emplaçat a l’angle nord-est del temple, entre el transsepte i els absis sembla correspondre cronològicament i estilística a finals del segle XII o principies del següent. Això es veu confirmat per la presència d’elements heràldics en diferents àbacs del claustre, pertanyent als arquebisbes Ramon de Castelltersol (1194-1198) i Ramon de Rocabertí (1199-1215), el darrer dels quals va deixar al seu testament 1000 sous destinats a l’obra del claustre.
Posseeix un esquema gairebé quadrangular (47 x 46 m) i comptem sis trams, en cada galeria, coberts amb volta de creueria centrades per senzilles i alhora interessants claus de volta. Cada finestral és compost per un arc apuntat, un timpà que conté dos òculs -ornats amb motius geomètrics- i altres tres arcs de mig punt, que descansen sobre columnes bessones de màrmol o adossades que es corresponen amb els pilars.
La decoració escultòrica del claustre s’escampa pels capitells, mènsules, claus de volta i permòdols, els quals suporten arquets heptalobulats de clara filiació islàmica, és un dels aspectes més sobresortins i emblemàtics de tot el conjunt catedralici de Tarragona. El conjunt constitueix un dels grups més destacats de la plàstica del segles XII-XIII a Catalunya per la riquesa del seu contingut, i ocupa un lloc prioritari dins la sèrie de claustres de l’àmbit geogràfic català conservats, no solament per l’elevada quantitat de capitells, cimacis i altres suports en què es desenvolupa, sinó també per la varietat de repertoris que el caracteritza. Els elements figurats bé sigui a través de temes historiats, o bé d’escenes intervenen éssers humans, animals i monstres, ocupen un paper molt destacat. No podem obviar el repertori fitomòrfic que constitueix un bloc determinant i especialment representatiu de les influències que manifesta l’obra esculpida del claustre.
Descripció de la peça
A la galeria septentrional del claustre, localitzem el drac, sobre una superfície llisa de cavet, ajagut, representat amb cara de rèptil i trets grotescos: llargues orelles punxegudes, ulls sortints sobre els que recauen les escates que li cobreix el cap, narius foradats i una boca exageradament oberta que mostra els dents inferiors i una part de la cama del personatge al qual està mossegant. Per sota del maxilar inferior observem una barba estriada i separada en flocs. El cos d’aspecte reptilià és recobert d’escames, bípede, proveït d’ales amb una cua molt llarga que li confereix un aspecte de felí
Mostra les dues extremitats anteriors, juntes i doblegades sota el cos amb quatre dits proveïts de membranes interdigitals i urpes. Descobrim també, al dors del cos, les ales plegades que dibuixen a tres nivells, les plomes rèmiges, més llargues i amb canó incís, i les coberteres provistes de canó i barbes. La resta del cos, que és troba protegit per petites escates triangulars que s’endevinen dures i punxegudes, s’allarga amb un metasoma, proveït de rastell inferior, que es cargola sobre si mateix marcant les vèrtebres i acabant amb una fina cua.
El baix relleu de marbreés esculpit en un estret cimaci limitat per dues petites franges llises, i es caracteritza per les formes toves i d’escàs volum.
Iconografia
La parella de dracs, en simetria, mossegant un personatge que localitzem a la galeria septentrional del claustre tarragoní, forma part de l’important conjunt de representacions zoomòrfiques identificats en capitells i cimacis, gairabé sempre disposats en composicions de caràcter simètric, afrontats o bé entrallaçats mútuament, encara que sovint són inclosos en emmmarcaments de tipus vegetals o geomètric.
El caracter decoratiu que denoten en la major part dels casos pot anar acompanyat del sentit negatiu amb què s’acostumava a utilitzar aquest repertori animalístic, com a al·lusions al món del mal i del dimoni. Així mateix, els trets reptilians que els configuren, sempre poden evocar les forces malignes reconegudes en aquests éssers des de la més remota antiguitat i per tots els pobles del món. És, doncs, des d’aquesta òptica que hem d’interpretar les diverses figures de dracs, sirenes i altres éssers.
Tarragona, 15 de setembre del 2001
M. Joana Virgili Gasol i Josep serra Valls
No hay comentarios:
Publicar un comentario