Àngels trompeters del timpà de la Catedral de Tarragona
Introducció
El cos central de la façana de la catedral és de marbre flanquejat pels murs de les naus laterals de pedra del país. El portal major amb el seu rosetó d’àmplies proporcions, és d’estil netament gòtic, construït a darreries del s. XIII i fou concebut independentment del projecte general. Un cos sortit d’ampla arquivolta forma el portal emmarcat en la part superior per una cornisa angular. Sobre la llinda de marbre hi ha representada l’escena del Juí Final, amb relleus realitzats per Jordi de Déu i un vitrall triangular que actua de nimbe a la figura de Crist Jutge, acompanyat d’àngels amb instruments de la Passió. A sota descobrim, a un nivell superior, la resurrecció dels morts -l’estament civil a l’esquerre i eclesiàstic a l’oposat- i dessota, escenes de l’infern.
L’historiador P. Batlle, atribueix aquest relleu a Jordi de Déu (Jordi Joan) (1261-1348), escultor grec de la ciutat de Messina establert a Catalunya. A la documentació se’l cita durant uns anys com a esclau de Jaume Cascalls.
La descripció
Observem dos àngels trompeters afrontats en una composició simètrica que es caracteritzen pel seu moviment de suspensió en l’espai. Són emplaçats en el timpà del frontis de la catedral per damunt de l’escena de la ressurrecció dels morts.
Els seus rostres afables i suaus, mostren l’aspecte d’un noi imberbe de faccions arrodonides i quasi infantils. El cap és cobert amb llarga cabellera que cau en rulls tractats d’una manera esquemàtica i en certa manera convencionals. Els ulls, sota les celles sortides i lleugerament arquejades, són ametllats i miren als ressucitats. S’aprecia també el nas recte , les galtes inflades, el barbó reduït i la sotabarba. Mostren un gran realisme en el rostre i les faccions són ben proporcionades. Són habillats amb una túnica folgada i cenyida a la cintura a més d’una faldilla llarga agitada pel vent amb volums sinuosos. Les mànigues de la túnica desprès de folgar-se ran dels colzes, baixen ajustades fins als punys. Notem que el plegat de la roba és molt natural, amb uns doblecs característics per damunt la cintura. També els plecs de la túnica, disposats amb el caient lògic de la figura dempeus, són de considerable amplitud i deixen apreciar, lleugerament, l’estructura del cos. L’ampulosa túnica de plecs ondulats i rítmics juga amb la disposició dels núvols, deixant veure parcialment els peus calçats amb tapins. De l’espatlla neixen dues ales llargues i obertes, en disposició oposada, que han estat resoltes amb cinc capes de plomes, més llarges les timoneres, que permeten observar-hi el raquis, les barbes i les barbetes d’una gran delicadesa.
Cadascun d’ells bufa una llarga tuba: el de l’esquerre, l’acompanya a la boca amb la mà dreta i la sosté, pel davant, amb l’esquerre. L’oposat és molt similar al primer però passa la mà esquerra pel darrera de la tuba deixant veure, parcialment, el palmell. La disposició, el tractament de les ales, de les robes i dels rostres de les figures indiquen el grau d’habilitat de l’artífex
Iconografia
Recordem que la ressurrecció dels morts s’inicia amb la crida dels àngels als difunts els quals sortiran de les tombes a fi de ser jutjats:
“...Alabeu a Déu en el seu santuari, alabeu-lo en el seu majestàtic firmament. Alabeu-lo al só de les trompetes..” (Salms, 150, 1-3)
El nombre d’àngels que cal emprar en a la representació d’aquesta escena varia segons els diferents textos bíblics. Així, S. Marc i S. Lluc, no en concreten el nombre però en canvi Sant Joan en diu set:
“...Vaig veure set àngels dempeus davant de Déu, als quals els hi foren donades set trompetes...” (Apocalipsis, 8,2)
A Tarragona se seguí la visió apocalíptica de Sant Joan, quant al nombre, i a la posició d’alguns dels àngels que són drets davant de Crist Jutge. Tanmateix, la representació, s’apropa més a la descripció detallista de Sant Mateu en referir-se que es reuniran dels quatre vents als elegits des d’un extrem a l’altre del cel. Així doncs, el quatre àngels trompeters s’emplacen en els límits del registre inferior del timpà, dos es troben drets i els altres dos, per imperatius del marc arquitectònic, en actitud de vol, tot dirigint els instruments vers quatre punts diferents.
Josep Serra Valls i M. Joana Virgili Gasol
Tarragona, 21 de setembre de 2001
Introducció
El cos central de la façana de la catedral és de marbre flanquejat pels murs de les naus laterals de pedra del país. El portal major amb el seu rosetó d’àmplies proporcions, és d’estil netament gòtic, construït a darreries del s. XIII i fou concebut independentment del projecte general. Un cos sortit d’ampla arquivolta forma el portal emmarcat en la part superior per una cornisa angular. Sobre la llinda de marbre hi ha representada l’escena del Juí Final, amb relleus realitzats per Jordi de Déu i un vitrall triangular que actua de nimbe a la figura de Crist Jutge, acompanyat d’àngels amb instruments de la Passió. A sota descobrim, a un nivell superior, la resurrecció dels morts -l’estament civil a l’esquerre i eclesiàstic a l’oposat- i dessota, escenes de l’infern.
L’historiador P. Batlle, atribueix aquest relleu a Jordi de Déu (Jordi Joan) (1261-1348), escultor grec de la ciutat de Messina establert a Catalunya. A la documentació se’l cita durant uns anys com a esclau de Jaume Cascalls.
La descripció
Observem dos àngels trompeters afrontats en una composició simètrica que es caracteritzen pel seu moviment de suspensió en l’espai. Són emplaçats en el timpà del frontis de la catedral per damunt de l’escena de la ressurrecció dels morts.
Els seus rostres afables i suaus, mostren l’aspecte d’un noi imberbe de faccions arrodonides i quasi infantils. El cap és cobert amb llarga cabellera que cau en rulls tractats d’una manera esquemàtica i en certa manera convencionals. Els ulls, sota les celles sortides i lleugerament arquejades, són ametllats i miren als ressucitats. S’aprecia també el nas recte , les galtes inflades, el barbó reduït i la sotabarba. Mostren un gran realisme en el rostre i les faccions són ben proporcionades. Són habillats amb una túnica folgada i cenyida a la cintura a més d’una faldilla llarga agitada pel vent amb volums sinuosos. Les mànigues de la túnica desprès de folgar-se ran dels colzes, baixen ajustades fins als punys. Notem que el plegat de la roba és molt natural, amb uns doblecs característics per damunt la cintura. També els plecs de la túnica, disposats amb el caient lògic de la figura dempeus, són de considerable amplitud i deixen apreciar, lleugerament, l’estructura del cos. L’ampulosa túnica de plecs ondulats i rítmics juga amb la disposició dels núvols, deixant veure parcialment els peus calçats amb tapins. De l’espatlla neixen dues ales llargues i obertes, en disposició oposada, que han estat resoltes amb cinc capes de plomes, més llarges les timoneres, que permeten observar-hi el raquis, les barbes i les barbetes d’una gran delicadesa.
Cadascun d’ells bufa una llarga tuba: el de l’esquerre, l’acompanya a la boca amb la mà dreta i la sosté, pel davant, amb l’esquerre. L’oposat és molt similar al primer però passa la mà esquerra pel darrera de la tuba deixant veure, parcialment, el palmell. La disposició, el tractament de les ales, de les robes i dels rostres de les figures indiquen el grau d’habilitat de l’artífex
Iconografia
Recordem que la ressurrecció dels morts s’inicia amb la crida dels àngels als difunts els quals sortiran de les tombes a fi de ser jutjats:
“...Alabeu a Déu en el seu santuari, alabeu-lo en el seu majestàtic firmament. Alabeu-lo al só de les trompetes..” (Salms, 150, 1-3)
El nombre d’àngels que cal emprar en a la representació d’aquesta escena varia segons els diferents textos bíblics. Així, S. Marc i S. Lluc, no en concreten el nombre però en canvi Sant Joan en diu set:
“...Vaig veure set àngels dempeus davant de Déu, als quals els hi foren donades set trompetes...” (Apocalipsis, 8,2)
A Tarragona se seguí la visió apocalíptica de Sant Joan, quant al nombre, i a la posició d’alguns dels àngels que són drets davant de Crist Jutge. Tanmateix, la representació, s’apropa més a la descripció detallista de Sant Mateu en referir-se que es reuniran dels quatre vents als elegits des d’un extrem a l’altre del cel. Així doncs, el quatre àngels trompeters s’emplacen en els límits del registre inferior del timpà, dos es troben drets i els altres dos, per imperatius del marc arquitectònic, en actitud de vol, tot dirigint els instruments vers quatre punts diferents.
Josep Serra Valls i M. Joana Virgili Gasol
Tarragona, 21 de setembre de 2001
No hay comentarios:
Publicar un comentario