Capitell de Santes Creus: Condemna al treball
Introducció
Els únics testimonis de l’existència d’un claustre anterior, cistercenc, en aquest mateix espai, són el templet del lavabo i les empremtes que ens resten als murs de les galeries septentrional i oriental. L’actual claustre gòtic, va començar a edificar-se l’any 1313, i fou bastit per iniciativa dels reis Jaume II el Just i la seva muller Blanca d’Anjou. Entre l’àmplíssima varietat iconogràfica que figura esculpida en les cistelles podem distingir com a mínim tres estils. Un primer compost per figures que ocupen tot el capitell o fins i tot s’escampen a dos i que s’atribueixen a l’artista Reinard des Fonoll. Un altre, obrat segurament per un deixeble de Reinard, que presenta composicions acabades amb ornamentació vegetal, i el darrer que es correspon a una factura més arcaïtzant de caràcter romànic i realitzat amb relleus més baixos. El fris que corona el pilar sudoccidental del claustre de Santes Creus, constitueix la part més representativa d’aquest darrer i correspon a la primera fase de l’escultura del conjunt: el Cicle del Gènesis. S’inicia en els relleus de l’interior del pilar sudoccidental amb la creació d’Adam, seguida per la d’Eva, l’advertiment de Déu, la caiguda, la reprovació, la condemna al pecat i les oblacions.
Pocs són els temes bíblics que podem localitzar en aquest claustre i per tant, la representació d’aquest cicle té una gran importància.
Descripció
A l’angle sudoest del claustre, a l’interior del jardí, localitzem dos capitellets perfilats a la part superior del tambor per l’àbac, compost per un càvec de perímetre poligonal sobremuntat per un bordó, i limitat per un astragal sense decoració però emplaçat a nivell inferior del contigu.
L’escena de la condemna al treball és rellevada sobre un fons completament llis i emmarcaments arquitectònics inexistents. A l’esquerra de l’escena observem a Eva filant amb el cos de perfil i la cara frontal. És asseguda en un petit promontori, i va habillada amb una senzilla túnica folgada de coll rodó i amples mànigues fins els canells, i un cingol que dóna forma de plecs a la faldilla que deix veure, parcialment, els peus nus. Mostra el cap cobert amb un cenyidor llis, que es fixa per sota la barbeta, i permet apreciar una llarga cabellera llisa. Eva, d’expressió trista, pateix la condemna al treball, i estira el fil, del floca de la filosa, amb la mà esquerra, i l’enrotlla al fus que sosté a l’altra mà.
Un arbret de tronc llis i fulles lanceolades i nervades, precedeix a la figura d’Adan que apareix dempeus, amb els peus nus, i inclinat vers la terra que treballa amb una aixada que sosté amb les dues mans. Va vestit amb una túnica de coll rodó, mànigues llargues i estretes i un cinturó. El seu rostre és barbat, amb cabells llisos, llargs i estriats que li deixen al descobert l’orella i s’escampen per l’esquena. A la dreta un frondós arbre completa l’escena.
Iconografia
Els primers pares havien pecat en menjar de la fruita de l’arbre prohibit i Déu els condemnà al treball.
Ja que t’has escoltat la teva dona i has menjat el fruit de l’arbre que jo t’havia prohibit, la terra serà maleïda per culpa teva; tota la vida passaràs fatigues per treure’n l’aliment. La terra et produirà cards i espines, i t’hauràs d’alimentar d’allò, que donin els camps. Et guanyaràs el pa amb la suor del teu front fins que tornis a la terra d’on vas ser tret ... (G, 3, 17-19)
L’expressió trista d’Eva, en sentir-se culpable d’haver estat la provocadora de l’acció de Déu, ofereix una visió més clara del blasme. I el personatge masculí, mitjançant la seva actitud abocada al treball agrícola, mostrada per l’aixada i la inclinació del seu cos, accepta amb rostre seré el càstig diví.
Josep Serra Valls i M. Joana Virgili Gasol
Abril, 2005
Introducció
Els únics testimonis de l’existència d’un claustre anterior, cistercenc, en aquest mateix espai, són el templet del lavabo i les empremtes que ens resten als murs de les galeries septentrional i oriental. L’actual claustre gòtic, va començar a edificar-se l’any 1313, i fou bastit per iniciativa dels reis Jaume II el Just i la seva muller Blanca d’Anjou. Entre l’àmplíssima varietat iconogràfica que figura esculpida en les cistelles podem distingir com a mínim tres estils. Un primer compost per figures que ocupen tot el capitell o fins i tot s’escampen a dos i que s’atribueixen a l’artista Reinard des Fonoll. Un altre, obrat segurament per un deixeble de Reinard, que presenta composicions acabades amb ornamentació vegetal, i el darrer que es correspon a una factura més arcaïtzant de caràcter romànic i realitzat amb relleus més baixos. El fris que corona el pilar sudoccidental del claustre de Santes Creus, constitueix la part més representativa d’aquest darrer i correspon a la primera fase de l’escultura del conjunt: el Cicle del Gènesis. S’inicia en els relleus de l’interior del pilar sudoccidental amb la creació d’Adam, seguida per la d’Eva, l’advertiment de Déu, la caiguda, la reprovació, la condemna al pecat i les oblacions.
Pocs són els temes bíblics que podem localitzar en aquest claustre i per tant, la representació d’aquest cicle té una gran importància.
Descripció
A l’angle sudoest del claustre, a l’interior del jardí, localitzem dos capitellets perfilats a la part superior del tambor per l’àbac, compost per un càvec de perímetre poligonal sobremuntat per un bordó, i limitat per un astragal sense decoració però emplaçat a nivell inferior del contigu.
L’escena de la condemna al treball és rellevada sobre un fons completament llis i emmarcaments arquitectònics inexistents. A l’esquerra de l’escena observem a Eva filant amb el cos de perfil i la cara frontal. És asseguda en un petit promontori, i va habillada amb una senzilla túnica folgada de coll rodó i amples mànigues fins els canells, i un cingol que dóna forma de plecs a la faldilla que deix veure, parcialment, els peus nus. Mostra el cap cobert amb un cenyidor llis, que es fixa per sota la barbeta, i permet apreciar una llarga cabellera llisa. Eva, d’expressió trista, pateix la condemna al treball, i estira el fil, del floca de la filosa, amb la mà esquerra, i l’enrotlla al fus que sosté a l’altra mà.
Un arbret de tronc llis i fulles lanceolades i nervades, precedeix a la figura d’Adan que apareix dempeus, amb els peus nus, i inclinat vers la terra que treballa amb una aixada que sosté amb les dues mans. Va vestit amb una túnica de coll rodó, mànigues llargues i estretes i un cinturó. El seu rostre és barbat, amb cabells llisos, llargs i estriats que li deixen al descobert l’orella i s’escampen per l’esquena. A la dreta un frondós arbre completa l’escena.
Iconografia
Els primers pares havien pecat en menjar de la fruita de l’arbre prohibit i Déu els condemnà al treball.
Ja que t’has escoltat la teva dona i has menjat el fruit de l’arbre que jo t’havia prohibit, la terra serà maleïda per culpa teva; tota la vida passaràs fatigues per treure’n l’aliment. La terra et produirà cards i espines, i t’hauràs d’alimentar d’allò, que donin els camps. Et guanyaràs el pa amb la suor del teu front fins que tornis a la terra d’on vas ser tret ... (G, 3, 17-19)
L’expressió trista d’Eva, en sentir-se culpable d’haver estat la provocadora de l’acció de Déu, ofereix una visió més clara del blasme. I el personatge masculí, mitjançant la seva actitud abocada al treball agrícola, mostrada per l’aixada i la inclinació del seu cos, accepta amb rostre seré el càstig diví.
Josep Serra Valls i M. Joana Virgili Gasol
Abril, 2005
No hay comentarios:
Publicar un comentario