Introducció
Flanquejant la porta principal de la catedral de Tarragona es troben dues portes romàniques sobremuntades per bonics rosetons.
La porta de l'Evangeli, és feta en marbre blanc i posseeix un timpà esculpit amb diferents escenes religioses, entre les que destaca la de l'Epifania. Les arquivoltes, des de l'intradós, reprodueixen un bordó, una trena de dos originada per cintes de doble solc que encerclen rosetes de sis pètals, alternativament còncaus i convexes, mig bordó, un bocell, un cavet i un bordó exterior. Al seu damunt veiem un formós rosetó.
Descripció
Posseeix un diàmetre exterior de 3,5 m, que es redueix a 1, 7 m al sector central, ocupat per un entrellaç de sis bucles units per triangles corbs, derivat potser de la corona central de la rosassa de Santes Creus. De la vidriera cap al parament es disposen: un quart de canya, un fris de rombes i un altre de puntes de diamant entre bordons, un quart de canya i un bordó, que tornem a veure per la part interior. Pel que fa a l'enfilall de rombes, el distingim també resseguint el sector central dels nervis diagonals dels darrers dos trams de les naus laterals. L'escultor, pertanyent provablement a un taller local, la degué realitzar vers el1260-1270.
Iconografia
L'òcul a més de ser una obertura que permet il·luminar un espai, s'adapta a la figura geomètrica de l'ull, símbol del sol. Tot i que en les esglésies cristianes, moltes vegades era simplement una finestra circular, que fongué els seus orígens en la concepció omnivident del sol, més d'un cop s'ha vinculat amb el sol, divinitzat o no, i s'aixeca de ple en simbolitzar el ''Sol de Justícia''.
La forma circular pren, a més, la significació de quelcom que posa en joc, activa i vivifica totes les forces establertes en la immensitat de l'univers. Però, el fet d'estar mancat d'una senyal d'inici li atorga la imatge de tot allò que el principi coincideix amb el fi, és a dir, de l'etern retorn.
L'entrellaç central, dels sis bucles, expressa el moviment de l'existència a la recerca d'espais on desenvolupar-se configurant laberints i boscos que es tanquen en el si mateix.
Maria Joana Virgili i Gasol i Josep Serra Valls
Tarragona, 17 de setembre de 1999
Flanquejant la porta principal de la catedral de Tarragona es troben dues portes romàniques sobremuntades per bonics rosetons.
La porta de l'Evangeli, és feta en marbre blanc i posseeix un timpà esculpit amb diferents escenes religioses, entre les que destaca la de l'Epifania. Les arquivoltes, des de l'intradós, reprodueixen un bordó, una trena de dos originada per cintes de doble solc que encerclen rosetes de sis pètals, alternativament còncaus i convexes, mig bordó, un bocell, un cavet i un bordó exterior. Al seu damunt veiem un formós rosetó.
Descripció
Posseeix un diàmetre exterior de 3,5 m, que es redueix a 1, 7 m al sector central, ocupat per un entrellaç de sis bucles units per triangles corbs, derivat potser de la corona central de la rosassa de Santes Creus. De la vidriera cap al parament es disposen: un quart de canya, un fris de rombes i un altre de puntes de diamant entre bordons, un quart de canya i un bordó, que tornem a veure per la part interior. Pel que fa a l'enfilall de rombes, el distingim també resseguint el sector central dels nervis diagonals dels darrers dos trams de les naus laterals. L'escultor, pertanyent provablement a un taller local, la degué realitzar vers el1260-1270.
Iconografia
L'òcul a més de ser una obertura que permet il·luminar un espai, s'adapta a la figura geomètrica de l'ull, símbol del sol. Tot i que en les esglésies cristianes, moltes vegades era simplement una finestra circular, que fongué els seus orígens en la concepció omnivident del sol, més d'un cop s'ha vinculat amb el sol, divinitzat o no, i s'aixeca de ple en simbolitzar el ''Sol de Justícia''.
La forma circular pren, a més, la significació de quelcom que posa en joc, activa i vivifica totes les forces establertes en la immensitat de l'univers. Però, el fet d'estar mancat d'una senyal d'inici li atorga la imatge de tot allò que el principi coincideix amb el fi, és a dir, de l'etern retorn.
L'entrellaç central, dels sis bucles, expressa el moviment de l'existència a la recerca d'espais on desenvolupar-se configurant laberints i boscos que es tanquen en el si mateix.
Maria Joana Virgili i Gasol i Josep Serra Valls
Tarragona, 17 de setembre de 1999
No hay comentarios:
Publicar un comentario