ROSASSA EPISTOLA
Introducció
A la façana principal de la catedral de Tarragona, damunt de la porta lateral del costat de l'Epístola, realitzada en marbre blanc, que posseeix un timpà sense decoració i on es juxtaposen, des de l'intradós, un bordó, una sèrie de claus, mig bordó, un bocell, un cavet i un bordó exterior, si troba un bonic i treballat rosetó.
Descripció
Executat en pedra calcària, amida 3,92 m de diàmetre exterior i 1,95 m fins a l'inici de l'esplandit circular. Després d'una faixa llisa al voltant de la traceria hexalobada del vitrall, s'ordenen: un escacat, dos bordons, puntes de diamant, un bordó, un fris format per palmetes pentalobades, amb alternança de l'anvers, excavat i del revers, en relleu, dins marcs estriats i units per petits cercles, concèntrics, puntes de diamant i un tany ondulant amb semipalmetes de tres o quatre lòbuls. Tanmateix, aquesta decoració, si exceptuem els claus, no és present al sector inferior, no visible des de baix. La cara interior en canvi, reprodueix el conjunt ornamental en tot el seu perímetre. La combinació de fulles còncaves i convexes recorda la visible al primer pilar de l’Epístola, comptant des dels peus i a la portada del Pla o el joc de rosetes de l'arquivolta de la porta de l'Evangeli de la Seu. Quant als botons, imiten els trobats als capitells o cimacis d'ambdues portes laterals de la façana i al guardapols del Pla, mentre que els claus ens remeten a I'Hospital tarragoní, que els manllevà del claustre, a l'arcosoli del sepulcre de Bernat d'Olivella, a l'interior de Santa Tecla la Vella i al conjunt de portades de l'anomenada Escola de Lleida, de la qual en són un dels elements més característics.
L'obra seria atribuïble a un escultor pertanyent a un taller local seguidor d'algunes fórmules romàniques i introductor alhora de certes novetats que permeten situar-la entre els anys 1260-1270.
Iconografia
L'oculus o finestra circular posseeix diferents interpretacions, la més coneguda l'associa a la imatge del sol, 1 'ull que tot ho veu, la mirada de Déu Jutge: ''Observa des de dalt i veu les nostres accions". Tal vegada la vinculació de l'ull de la divinitat com a funció de jutge, explica que el rosetó, apareix-hi en la majoria dels casos romànics en la façana oest, pertanyent a la de l'escatologia.
La forma circular té per denominador comú, les propietats simbòliques de la perfecció, la homogeneïtat i l'absència de divisió. Els cercles concèntrics que configuren l'esplandit de l'òcul, representen els graus de l'ésser, les jerarquies creades que constitueixen la manifestació universal de l'Ésser Únic.
Així doncs, cercle, temps i cel es comuniquen pel seu aspecte de perfecció que fa que el considerem respectivament com a punt, d’eternitat i transcendència.
Maria Joana Virgili i Gasol i Josep Serra Valls
Tarragona, 17 de setembre de 1999 .
Introducció
A la façana principal de la catedral de Tarragona, damunt de la porta lateral del costat de l'Epístola, realitzada en marbre blanc, que posseeix un timpà sense decoració i on es juxtaposen, des de l'intradós, un bordó, una sèrie de claus, mig bordó, un bocell, un cavet i un bordó exterior, si troba un bonic i treballat rosetó.
Descripció
Executat en pedra calcària, amida 3,92 m de diàmetre exterior i 1,95 m fins a l'inici de l'esplandit circular. Després d'una faixa llisa al voltant de la traceria hexalobada del vitrall, s'ordenen: un escacat, dos bordons, puntes de diamant, un bordó, un fris format per palmetes pentalobades, amb alternança de l'anvers, excavat i del revers, en relleu, dins marcs estriats i units per petits cercles, concèntrics, puntes de diamant i un tany ondulant amb semipalmetes de tres o quatre lòbuls. Tanmateix, aquesta decoració, si exceptuem els claus, no és present al sector inferior, no visible des de baix. La cara interior en canvi, reprodueix el conjunt ornamental en tot el seu perímetre. La combinació de fulles còncaves i convexes recorda la visible al primer pilar de l’Epístola, comptant des dels peus i a la portada del Pla o el joc de rosetes de l'arquivolta de la porta de l'Evangeli de la Seu. Quant als botons, imiten els trobats als capitells o cimacis d'ambdues portes laterals de la façana i al guardapols del Pla, mentre que els claus ens remeten a I'Hospital tarragoní, que els manllevà del claustre, a l'arcosoli del sepulcre de Bernat d'Olivella, a l'interior de Santa Tecla la Vella i al conjunt de portades de l'anomenada Escola de Lleida, de la qual en són un dels elements més característics.
L'obra seria atribuïble a un escultor pertanyent a un taller local seguidor d'algunes fórmules romàniques i introductor alhora de certes novetats que permeten situar-la entre els anys 1260-1270.
Iconografia
L'oculus o finestra circular posseeix diferents interpretacions, la més coneguda l'associa a la imatge del sol, 1 'ull que tot ho veu, la mirada de Déu Jutge: ''Observa des de dalt i veu les nostres accions". Tal vegada la vinculació de l'ull de la divinitat com a funció de jutge, explica que el rosetó, apareix-hi en la majoria dels casos romànics en la façana oest, pertanyent a la de l'escatologia.
La forma circular té per denominador comú, les propietats simbòliques de la perfecció, la homogeneïtat i l'absència de divisió. Els cercles concèntrics que configuren l'esplandit de l'òcul, representen els graus de l'ésser, les jerarquies creades que constitueixen la manifestació universal de l'Ésser Únic.
Així doncs, cercle, temps i cel es comuniquen pel seu aspecte de perfecció que fa que el considerem respectivament com a punt, d’eternitat i transcendència.
Maria Joana Virgili i Gasol i Josep Serra Valls
Tarragona, 17 de setembre de 1999 .
No hay comentarios:
Publicar un comentario