jueves, 27 de septiembre de 2007

Sant Jordi, realizat per Hans Tramer el 1417

Sant Jordi
Introducció



Les escasses notícies biogràfiques escrites de Sant Jordi que ens han pervingut contrasten amb les nombroses llegendes i representacions iconogràfiques sobre el tema, no només a Catalunya, sinó també a la resta del món.

Pel que fa a la seva vida, i a falta de l’acta martyrum, sabem que va néixer a la fi del segle III a Capadòcia (Militine ?), que va exercir de soldat tribú de l’exèrcit romà i que va morir decapitat als vint anys, per haver-se mantingut fidel a la seva fe cristiana, el 23 d’abril de l’any 303.

Ben aviat alguns països el van adoptar com a sant protector i encara avui són sota la seva advocació: Grècia, Geòrgia, Rússia, Lituània, Àustria, Anglaterra, Portugal i Armènia, entre d’altres.

La vinculació del Sant amb Catalunya es remunta als seus orígens, fet que constaten nombrosos documents. L’any 1032, l’abat Oliba ja li va dedicar un altar al monestir de Ripoll; al segle XIII, el rei Jaume I considerava la seva ajuda indispensable per guanyar les batalles, i el 1456 les Corts del Principat reunides a Barcelona el van declarar patró de Catalunya, alhora que decretaven el 23 d’abril jornada festiva. Actualment, malgrat que és un dia lectiu, s’intercanvien roses i llibres i se celebren diferents actes culturals.


La llegenda de Sant Jordi i el drac


N’existeixen diferents versions, però la més acceptada i coneguda és la que ens va relatar Iacobus de Voràgine a la Llegenda àuria, en la qual narra la lluita del Sant contra el drac per salvar la jove princesa.

Diu la llegenda que el monstre vivia al llac de Silene (Líbia) i que tenia atemorida la població. La gent, per tal de calmar-ne la seva fúria, li oferia cada dia dues ovelles, però poc temps després van haver de substituir-ne una per un jove escollit a l’atzar. La mala sort recaigué sobre la filla del rei, qui demanà al poble que la indultés. Emperò, les seves súpliques no foren ateses i la jove va haver d’emprendre, sola i desconsolada, el camí del llac. La sort l’afavorí i el valent Jordi, a qui la jove va demanar que fugís i li deixés seguir el seu destí, fent gala de valor, muntà en el corser, s’armà amb una creu i amb la llança al rest, ferí greument el drac. Després demanà a la princesa que nués el seu cinturó al coll de la bèstia i l’arrossegà fins a la ciutat. Allí instà els habitants a convertir-se al cristianisme i en presència de tots va decapitar el drac.

El rei recompensà la seva gesta amb una gran quantitat d’argent, que el Sant, abans de prosseguir el camí, va repartir entre els pobres.


Descripció de la peça

La peça té com a model el Segell major de l’Ofici de la Diputació del General de Catalunya que Hans Tramer va realitzar el 1417.

En un marc circular envoltat de petites perles i amb un fons de retícula, hi trobem un genet amb arnès i de perfil, muntat sobre un fogós corser i vestit amb cota de malla. El cap és cobert amb una celada amb bacinet de dues ranures, aixecat. Al tronc observem el gorjal i la pansera, a més de la colzera, la genollera i la gambera a les extremitats. Cobreix el pit amb un escut triangular curvilini que conté una crux quadrata. El braç dret, mig alçat, sosté amb la mà una llança metàl·lica que introdueix en la boca oberta de l’animal, mentre amb l’altra, amagada sota el blasó, sosté les regnes del cavall.

El quadrúpede, amb arnès, immobilitza amb les potes de darrere el drac, que amb la llarga cua de panxa enlaire i amb la boca entreoberta, per la qual emergeix una llarga llengua ondulant i ullals esmolats, sucumbeix sota el cavaller.


Iconografia

La llegenda ens recorda els grans herois de la mitologia en la seva condició de lluitadors i vencedors contra el mal. Un heroi decidit amb el coratge i l’esperit de generositat que es requereix per fer el bé i superar el mal. Així Horus, a Egipte, lluita contra el cocodril Seth; a Grècia, Perseu, fill de Zeus i de Dànae, amb l’ajuda d’Atena i d’Hermes, s’enfronta al drac marí per alliberar Andròmeda, filla del rei d’Etiòpia; o el combat de Teseu i Ariadna contra el minotaure. A Roma, Apol·lo lluita contra la serpent Pitó. Cal recordar també, en la mitologia nòrdica, Sigfrid, qui va occir el drac i va esdevenir invulnerable per haver-se banyat en la sang de la bèstia; després va despertar Brunilda del seu somni màgic.

Nombrosos exemples d’herois, en el decurs de la història, amb un denominador comú: dominar i vèncer el mal per proporcionar pau i benestar als seus compatriotes.Justificar a ambos lados
M Joana Virgili Gasol i Josep Serra Valls

No hay comentarios: